Apocalipsi a la premsa

Si aquest matí (16 de març) en llevar-nos ens hem acostat a qualsevol quiosc de les nostres ciutats ens haurem trobat amb el panorama que us exposo:

“Hecatombe”, “pànic”, “apocalipsi”, “fora de control” són algunes de les expressions utilitzades en els grans titulars de portada pels nostres diaris. En els subtítols en trobem d’altres com “èxode” o “lluita desesperada”. I en alguns s’hi acompanyen imatges de mascaretes, guants i tècnics protegits amb vestits antiradiacions.

És innegable el perill intrínsec que carrega tota central nuclear. No només la teoria, sinó les precedents experiències -Txernòbil, al capdavant- ens ho ratifiquen de manera dolorosa. També és evident que els successius incendis i fallades que s’han anat produint en els reactors de la central de número 1 de Fukushima arrel del terratrèmol de divendres passat no tenen precisament bon pronòstic. Ara bé, ¿és realment necessari que els nostres rotatius, impresos a milers de quilòmetres de l’epicentre de la notícia, caiguin d’una manera tan massiva en tècniques alarmistes més pròpies de la premsa groga?

I més quan tenim altres exemples entre la premsa internacional seriosa, tan o menys allunyada del Japó com la nostra, que presenten la crisi a la central nuclear en les seves portades d’avui, 16 de març, amb titulars que revelen la gravetat de la situació sense crear alarmismes gratuïts:

La portada del The Guardian britànic, per exemple, titula: Radiation fears grip Japan after explosions at plant (La por a la radiació s’apodera del Japó després de les explosions a la planta). O un altre diari del Regne Unit, The Daily Telegraph, obre amb aquesta portada: Thousands flee nuclear danger zone as radiation fear spreads (Milers [de ciutadans] fugen de la zona de perill nuclear mentre el temor per radiació s’extén). El mateix passa als Estats Units, on el diari The New York Times presenta la següent portada: Workers brave radiation risk at failing Japan reactors (Els treballadors desafien el risc de radiació als malmesos reactors del Japó). O fins i tot quan trobem portades més impactants no s’arriba al nivell d’alarmisme de la nostra premsa; és el cas d’USA Today, el qual obre portada amb: Radiation fears grow (Creixen els temors a la radiació). I aquesta és la portada del The Wall Street Journal (edició asiàtica): Japan officials make gains as nuclear crisis sparks rift (Els dirigents del Japó fan avenços mentre la crisi nuclear provoca divisió).

Com veiem es parla de pors o temors a la radiació que s’extenen pel país, de perill nuclear que provoca evacuacions a la zona, de desafiament del risc… Però no hi trobem ni pànics, ni èxodes, ni hecatombes ni, per suposat, apocalipsis.

Certament, el Comissari Europeu d’Energia, Günther Oettinger, en afirmar ahir que “s’ha parlat d’Apocalipsi i en la meva opinió és una paraula molt ben triada” (veure notícia Catalunyapress), ha servit en safata a la nostra premsa escrita la possibilitat de llençar-se a la publicació d’aquests titulars tremendistes sense cap remordiment. Al cap i a la fi, si ho ha dit el responsable europeu d’energia, tenim carta blanca.

La qüestió que he esmentat al principi és, però, la mateixa. Malgrat la gravetat de la situació, malgrat els perills reals que comporta una fuita radiactiva i malgrat les paraules poc mesurades del representant europeu, ¿realment era necessari des del punt de vista purament informatiu optar per aquestes portades? A Catalunya i a Espanya sembla ser que sí.

——-

De moment, us deixo l’informe de situació dels sis reactors de la central que difonia a les 15:00 (7 del matí hora nostra) The Japan Times:

1.- Reactor nº1: fallada de refrigeració, parcial fusió del nucli, emissió de vapor, edifici malmès des de dissabte per l’explosió d’hidrogen, bombeig d’aigua de mar

2.- Reactor nº2: fallada de refrigeració, bombeig d’aigua de mar, exposició completa de barres de combustible de manera temporal, emissió de vapor, edifici malmès el dilluns per l’explosió al reactor nº3, recipient de contenció malmès el dimarts, temor a la possible fusió del reactor nuclear

3.- Reactor nº3: fallada de refrigeració, temor a la fusió parcial del nucli del reactor, emissió de vapor, bombeig d’aigua de mar, edifici malmès el dilluns per explosió d’hidrogen, alt nivel de radiació detectat als voltants el dimarts, columna de fum observada el dimecres, recipient de contenció probablement malmès

4.- Reactor nº4: sota manteniment en el moment del terratrèmol, incendi el dimarts causat probablement per explosió d’hidrogen, no s’observa el nivell d’aigua de la piscina, s’observa incendi el dimecres a l’edifici que allotja el reactor, no s’ha abocat aigua a la piscina

5.- Reactor nº5: i nº6: sota manteniment en el moment del terratrèmol, augment lleuger de la temperatura a la piscina de combustible utilitzat

I, per si voleu informació actualitzada de primera mà de la situació a la central nuclear, aquí teniu tres enllaços als diaris japonesos en anglès:

The Daily Yomiuri Online

The Mainichi Daily News

The Asahi Shimbun

Advertisements

8 thoughts on “Apocalipsi a la premsa

  1. Cristina ha dit:

    Primer de tot gràcies pels enllaços als diaris japonesos. La veritat és que no sabia on mirar ni què llegir aquests dies quan intentava saber les darreres notícies (o el darrer minut)sobre el tema.
    Sembla que si, que els noticiaris catalans i espanyols han pres prestades les paraules d’en Günther Oettinger i s’han llençat a fer portades tremendistes.
    Per cert, aquest matí un contertulià d’en Cuní ha comentat que aquest tal Günther Oettinger ha usat el terme “apocalipsi”, al seu parer, de manera exagerada i que només ho comprenia si s’ho mirava des del punt de vista de que aquest senyor es troba en un periode d’eleccions en el seu land, on els contraris a les nuclears són majoria. En resum, que només s’explicava l’ús d’aquesta paraula si ho mirava des de la perspectiva electoralista.
    La pregunta que em sorgeix a mi és, doncs, des de quina perspectiva ens hem mirar els titulars dels diaris, per explicar-nos l’ús d’aquests termes?
    Que la magnitud de la tragèdia és molt i molt gran, ho sabem, o al menys ens ho imaginem, i segurament, ho sabrem a ciència certa d’aquí un temps. Hores d’ara, fins i tot els ciutadans japonesos s’ho deuen imaginar, però amb la manera de fer que els caracteritza segueixen el seu dia a dia, vient com ciutadans francesos (per exemple) són cridats a abandonar el pais immediatament, veient com els reactors van “petant”, veient com la seva economia s’ha vist aturada durant uns dies, etc.
    Segurament, el que diré a continuació no té a veure amb el que ens volies comentar amb el teu post. De vegades penso que els ciutadans, alguns ciutadans, demanem el que se’ns dóna, en un cert sentit. Allà s’intenta que no cundeixi el pànic. Aquí s’abusa de consignes que farien cundir el pànic si el problema fos aquí mateix.
    I de nou, una pregunta: si el problema hagués estat aquí, els titulars japonesos (prou lluny nostre) haurien estat tant tremendistes com els catalans o espanyols?

    • Roger Vilalta ha dit:

      Gràcies, Cristina, pel comentari.
      Evidentment, no podem saber quina seria l’actitud dels mitjans escrits japonesos en un cas de catàstrofe similar al nostre país, però sí que ens podem imaginar quina seria la reacció de la nostra premsa.
      Perquè, tenint en compte que les portades d’avui parlen d’un esdeveniment -gravíssim, sens dubte- que passa a milers de quilòmetres d’aquí, ¿quines serien les portades de la mateixa premsa si ens ho trobéssim a casa nostra?; em dóna la sensació que un cop parlat d’hecatombes, pànics i apocalipsis no crec que quedin massa més paraules que les superin en alarmisme.
      Com sempre, el que seria necessari (i exigible) és una mica de serenor i moderació a l’hora de difondre les notícies, especialment en portades, grans titulars, imatges, que de fet són el pilar sobre el qual se sustenta l’opinió i estat anímic de la majoria de la ciutadania (la lectura a consciència del desenvolupament de la notícia simplement resulta fatigosa i avorrida).

  2. Hyeronimus ha dit:

    Veig que, afortunadament, en som alguns més que pensem en aquesta direcció… Molt bones aportacions,Roger i Cristina, i interessants.
    Salut.

  3. Sara ha dit:

    Totalment d’acord amb els comentaris i l’entrada al bloc! Quins interessos poden tenir la majoria aclaparadora de mitjans de comunicació per mostrar aquesta unanimitat en el missatge?

    – Per vendre més?
    – Per tenir-nos espantats i d’aquesta forma manipular a la gran massa acollonida els serà 
    més fàcil?
    – Per vendre mascaretes antigàs? (recordeu el tema de la grip A…encara estem pagant a la indústria farmacèutica la medicació q no es va arribar a utilitzar mai..)
    – Perquè de cop i volta sospitosament TOTHOM està en contra de l’energia nuclear i com apuntava la Cristina al seu comentari això tindrà rèdit electoral…
    Potser no és cap d’aquestes, o bé una barreja de totes, però el que està clar és que la situació és molt trista i quan ho vull explicar als meus fills  evito la premsa i les seves portades apocalíptiques…ho vull fer des de la serenor, l’objectivitat i la consciència de gravetat de la situació, no des de la por irracional i l’alarmisme. 
    Caldria avaluar quin impacte tenen aquests missatges en les criatures…però, com les conseqüències d’una possible radiació, això ja es veurà en un futur…o no!

    • Roger Vilalta ha dit:

      Realment, Sara, no ens deixen massa marge per explicar les coses de manera, com a mínim, serena. Ja ens resulta impossible explicar les veritats del món als nostres fills, simplement perquè les desconeixem (i no les trobarem tampoc en els mitjans de comunicació). Però si al menys els poguéssim transmetre una mica de calma, una mica de fredor en explicar-los desastres com aquest, aleshores els estaríem informant sense crear-los alarmisme ni patiment innecessaris.
      El que hem d’exigir dels nostres mitjans de comunicació és que ens dibuixin el món tal i com està pintat, és a dir, de color gris. Ara bé, com tu dius, el gris no ven, perquè el matís i la contextualització són magníficament avorrits.
      Com a mínim, aquesta és la realitat del nostre país, on probablement encara se’ns nota la nostra pobra cultura democràtica en el seu sentit més ampli. Al Japó, en canvi, probablement per qüestions culturals, les xifres de vendes de diaris deixen en ridícul les que ofereix l’estat espanyol; i en aquests rotatius tan massius (i pel que sembla, tampoc en les reaccions dels dirigents del país) no hi ha lloc pel tremendisme ni el catastrofisme irracional i gratuït.
      Gràcies pel comentari, Sara.

  4. Roger Vilalta ha dit:

    Avui m’han fet arribar (gràcies, Raul!) la carta oberta que un grup de ciutadans espanyols residents al Japó han enviat als mitjans de comunicació estatals per tal que rebaixen el to tremendista que estan utilitzant sobre els esdeveniments al Japó.

    Cliqueu aquí.

  5. Josep ha dit:

    Ei Roger,
    Entro al teu bloc per primera vegada i em quedo gratament sorprès (ep, no vull dir que no esperés que m’agradés eh?).
    El tema del “tremendisme” de la premsa espanyola em sembla patètic, i com la majoria de coses que es fan en aquest país, només compta l’audiència, o en aquest cas quants exemplars es venen o llocs web es visiten. Estic molt més d’acord amb la premsa britànica, of course.
    Et seguiré visitant i t’enllaçaré en el blog-roll del meu bloc ja que m’interessa seguir llegint i compartint els teus punts de vista.
    Una abraçada i fins aviat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s