Tancant el cercle

Ens deien a la facultat que, per tal de no oblidar-se cap dada transcendental en la redacció d’una notícia, era convenient emprar la tècnica de les 6 W, que consisteix en respondre les sis preguntes bàsiques que tot esdeveniment suscita: What (què), Where (on), When (quan), Who (qui), hoW (com) i Why (per què).

En el cas de l’assassinat d’Ossama bin Laden, no podem negar que les sis qüestions bàsiques han estat respostes:

Què: assassinat de bin Laden i custòdia del cos per part de tropes dels Estats Units

On: una mansió situada a la localitat d’Abbottabad (Paquistan)

Quan: 11.30 (hora local) del dia 2 de maig de 2011

Qui: bin Laden i tropes especials dels EUA

Com: raid d’helicòpters dels EUA i intercanvi de trets en l’interior de la mansió

Per què: segons els Estats Units, aquest era l’objectiu final de totes les activitats armades iniciades a l’Afganistan i a d’altres indrets després dels atemptats de l’11-S

A partir d’aquí, s’hi van afegint tot el seguit de dades complementàries que es van difonent en comptagotes i que conformaran en global el que, ja hores d’ara, alguns mitjans de comunicació han qualificat de notícia de la dècada, de tancament de la dècada de la por, de dècada que ha canviat el món, o de símbol d’una dècada de terrorisme.

Hem gaudit de les primeres imatges (demostrades falses posteriorment) del rostre sense vida de bin Laden, d’un primer vídeo del suposat interior de la mansió on s’amagava del cap d’Al Qaida, i de les instantànies de com el propi president Obama i els seus estrets col·laboradors van seguir en directe l’operació. De moment, tot i la inexistència de cap prova irrefutable de la mort de bin Laden (més enllà de les paraules del Govern dels EUA assegurant que la prova d’ADN ha estat positiva i que el cos ha estat llençat al mar) no hi ha probablement motius per dubtar del seu assassinat. Al capdavall, el cercle havia de tancar-se un dia o altre.

“Justice is needed”

Un cercle que s’iniciava amb l’ai al cor provocat per uns avions que impactaven en les Torres Bessones de New York l’11 de setembre de 2001 i amb la declaració de l’aleshores president dels Estats Units, George W. Bush, en què concloïa el seu parlament amb una advertència de la qual ja n’hem conegut les derivades durant tota una dècada. Era la plasmació del crit “es necessita justícia!“:

Cap de nosaltres oblidarà aquest dia, però seguim endavant per defensar la llibertat i tot el que és bo i just en el nostre món

“Justice has been done”

I un cercle que s’ha conclòs quasi deu anys després amb el millor happy end possible per al dolent entre els dolents, per al més malvat entre els malvats (“S’ha fet justícia”). I l’acte de tancament del cercle ha estat interpretat versionant el concepte de justícia des de la millor sensibilitat de la llei del Talió. Això no obstant, el president Obama, el mateix del ‘Yes we can’, el capdavanter d’un nou ordre mundial de retorn al multilateralisme com a base de les relacions internacionals, ha trobat la justificació per aquest acte executat de manera unilateral i en terra estrangera amb els mateixos arguments de justícia divina argüits pel seu predecessor a la Casa Blanca:

Recordem que podem fer aquestes coses no només per la riquesa o el poder, sinó perquè som el que som: una nació, sota Déu, indivisible, amb llibertat i justícia per a tothom


Les 6 W de la informació han estat bàsicament respostes pels mitjans en les darreres 24 hores, de la mateixa manera que l’ànima nord-americana ha trobat sens dubte resposta i descans emocional en la J de justícia i en la V de venjança que l’ajusticiament de bin Laden representa a la perfecció.

No es pot passar per alt, però, que, com sol passar en casos d’operacions secretes que les agències d’intel·ligència de les grans potències mundials volen publicitar, la font en què es basa la notícia recau de manera exclusiva en els propis actors que l’han generat. I això, com a mínim, ha de fer suscitar el dubte, no sobre la veracitat del fet en sí, sinó sobre totes aquelles dades que en romanen ocultes, les que de veritat s’allunyen de la vessant més propagandística d’un transcendental esdeveniment com aquest, i que en definitiva haurien de respondre a una setena W (aquesta, sens dubte, retòrica) que caldria afegir a les esmentades 6 W i que, amb un to d’inevitable comicisme cínic, jo em permeto de titular okbutreallyWhy (d’acord, però de veritat per què?).

I en aquest apartat de pur retoricisme començaran a emergir uns quants interrogants, dels quals molt probablement tan sols un petit percentatge trobarà resposta a curt termini mentre que de la resta, uns quants només s’explicaran quan ja no esdevindran perniciosos per res ni ningú i d’altres simplement restaran oberts per sempre.

L’interrogant més immediat i el més obvi ha estat la inexistència de cap prova evident de la mort del cap d’Al Qaida. En relació amb això, ha transcendit que l’administració Obama està esperant el moment més oportú -segons ells, quan s’analitzin les possibles conseqüències negatives que pot comportar un anunci com aquest- per presentar-la a l’opinió pública mundial. En el seu defecte, hem sigut testimonis d’una imatge desfigurada que -intencionadament o fortuïta- ha circulat com a verídica per tots els mitjans del món (excepte els nord-americans) en els primers instants del boom de la notícia i que ha acompanyat els grans i triomfants titulars.

Com a interrogant no menys obvi, cal situar la sorprenent decisió dels Estats Units de desfer-se del cos de bin Laden tot llençant-lo al mar. Aquest exercici d’evident manca de transparència s’ha revestit d’una suposada -i simplement inversemblant- mostra de respecte al ritus funerari islàmic i ajuda ben poc a esvair els dubtes sobre la quantitat de veritat que hi ha en les informacions llençades (veure La (mala) gestió informativa de la mort de Ben Laden, de Media.cat).

A partir d’aquí, podem situar la resta d’interrogants en la categoria de les relacions bilaterals que els EUA i Pakistan han desenvolupat en els darrers anys. En primer lloc, l’operació ha tingut lloc en sòl paquistanès, per tant, és difícil de creure que no s’hagi fet, com a mínim, amb un còmplice “deixar fer” del govern d’Asif Ali Zardari. Malgrat això, des de la pròpia Casa Blanca s’assegura que l’operació només era coneguda per un reduidíssim nombre de persones (veure la sessió informativa de la presidència dels EUA):

No vam compartir la nostra intel·ligència sobre la residència de Bin Laden amb cap altre país, inclòs el Paquistan. Això va ser per una sola raó: crèiem que era essencial per a la seguretat de l’operació i del nostre personal. De fet, només un molt reduït grup de gent dins del nostre govern coneixia l’operació per avançat

En segon lloc, el fet que la mansió construïda a Abbottabad el 2005 i on, suposadament, bin Laden hauria estat amagat durant els darrers cinc anys està situada a menys d’un quilòmetre d’un centre militar d’alt rendiment de l’exèrcit paquistanès, cosa que fa molt més que improbable el desconeixement dels serveis secrets d’aquest país. La pròpia administració Obama estaria preguntant-se sobre la implicació del govern paquistanès en l’afer (veure EE.UU. se pregunta qué tipo de apoyo tenía Bin Laden en Pakistán, de La Vanguardia):

“Es inconcebible que no tuviera un sistema de apoyo” dentro de Pakistán, dijo hoy Brennan* en una rueda de prensa, en la que indicó que los servicios de inteligencia estadounidenses buscan ahora determinar exactamente qué tipo de apoyo recibió Bin Laden en ese país.

*John Brennan, conseller per la lluita antiterrorista de la Casa Blanca

Anant encara una miqueta més lluny, també semblaria que els propis Estats Units tindrien alguna pregunta important a respondre en tot aquest afer. La pregunta seria: “per què precisament ara?”. I és que ahir mateix es va desvetllar que en un interrogatori a un pressumpte col·laborador d’Al Qaida dut a terme a la presó de Guantánamo el 10 de setembre de 2008 (encara durant el mandat del president Bush) ja van sorgir indicis força clars que Ossama bin Laden (representat per les sigles UBL en la transcripció de l’interrogatori) dirigia els fils de l’organització des de la ciutat d’Abbottabad (veure transcripció):

(…) El juliol de 2003, el detingut va rebre una carta del missatger designat per Ossama bin Laden, Maulawi Abd al-Kjaliq Jan, en què es demanava el detingut assumir la responsabilitat de recollir les donacions, organitzar viatges, i la distribució de fons a les famílies a Pakistan. Ossama bin Laden plantejava al detingut que fos el missatger oficial entre ell i d’altres al Pakistan. A mitjans de 2003, el detingut es va traslladar amb la seva família a Abbottabad per treballar entre Abbottabad i Peshawar.

I ja, per últim -com a mínim, de moment- també queda a l’aire el fet mateix que s’hagi optat per l’execució -i no per la captura- del cap d’Al Qaida. A manca d’altres fonts informatives, de les que de totes formes mai no disposarem, l’intercanvi de trets semblaria ser la causa de la mort de bin Laden i no pas una voluntat premeditada. Tot i amb això, l’agència Reuters confirma que algunes fonts oficials anònimes haurien afirmat que la seva execució era l’únic objectiu del raid (veure L’objectiu de l’operació era matar Bin Laden, del diari Ara):

“Era una operació per acabar amb ell”, ha confessat avui a aquesta agència un oficial que s’ha mantingut en l’anonimat, deixant clar que no hi havia cap interès en capturar viu el líder d’Al-Qaida en la seva residència al Paksitan.

Voluntària o involuntària, és innegable que la desaparició del cap d’una organització que va ser finançada i armada als anys 80 pels Estats Units per contrarestar l’ocupació soviètica d’Afganistan és la millor solució per a la potència nord-americana. Com diu Robert Fisk a l’article del diari La Jornada, Un guerrero superado por la historia:

(…) un tribunal habría preocupado a muchas más personas que a bin Laden. Después de todo habría podido hablar de sus contactos con la CIA durante la ocupación soviética de Afganistán o de sus acogedoras reuniones en Islamabad con el príncipe Turki, jefe de la inteligencia de Arabia Saudita.

O com afirma Jeffrey Toobin a Killing Osama: was it legal? del The New Yorker, si hagués estat capturat el que s’hagués esdevingut després hagués estat el procés legal més complex de la història dels Estats Units:

Les dificultats haurien estat interminables: tribunal militar o un judici penal? A l’estranger -a Guantánamo?- O dins dels Estats Units? Bin Laden hagués tingut accés a les proves contra ell? Qui el representaria? Què passaria si ell mateix hagués decidit representar-se i tractar d’utilitzar el judici com una plataforma de propaganda? Totes aquestes preguntes es van esvair en la irrellevància de la mort de bin Laden.

Sobre la legalitat o no del seu assassinat emergeixen, com és lògic, diverses perspectives. El que costaria d’entendre des de l’òptica europea entra perfectament dins de la lògica de la guerra contra el terrorisme en la visió dels súbdits dels Estats Units. A més, tot i que als anys 70 l’aleshores president Ford va emetre una directiva que garantia que “Cap empleat del Govern dels Estats Units podran exercir, o conspirar per participar en assassinats polítics”, després dels atemptats de l’11-S a les Torres Bessones, el president Bush va reconèixer de manera més o menys implícita que aquesta ordre executiva no era d’aplicació en el cas de bin Laden ni en el d’altres caps d’organitzacions terroristes internacionals.

I en el terrreny purament de l’ètica és evident que l’opció per l’assassinat i no per la captura i posterior judici té, no una, sinó vàries respostes. I totes elles sense sortir dels límits marcat per la J de justícia a què abans feia referència.

Altre cop, el que ara ha succeït tanca de manera justa el capítol obert una dècada abans i que va sumir l’ànima nord-americana en un estat de desmoralització i total fragilitat; és la seva resposta lògica i justa a l’atac sofert, la de l’ull per ull i dent per dent d’una societat profundament religiosa i fonamentalista.

Però no hi pot haver justícia en un acte de venjança freda promogut per un estat sobirà fora de les seves fronteres, en un acte que ha impedit d’esclarir implicacions i connexions d’una xarxa tan àmplia com mai prou coneguda; aquesta seria la resposta de la societat occidental més propera al raonament que no pas a l’impuls emocional i a la defensa d’uns drets humans universals.

I finalment hi haurà la resposta d’un món musulmà -fonamentalista o no- encara trasbalsat per les revoltes que des de principis d’any s’han originat en diversos països del nord d’Àfrica i del Pròxim Orient; molt probablement, es preguntaran si aquest darrer acte que tanca el cercle de “la dècada del terror” haurà justificat els centenars de milers de morts iraquians, afganesos i paquistanesos que la justícia occidental els ha infligit en el decurs d’aquest camí de “llibertat i justícia per a tothom”.

Anuncis

One thought on “Tancant el cercle

  1. Roger!
    Per algú com jo, que fa més d’un mes que no tinc Internet a casa i que estic a totes amb la tesi, res millor que llegir el teu bloc i saber com va el món!
    Moltíssimes gràcies!
    Una abraçada, Raul.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s