Telapidació nacional de Catalunya

El passat divendres es consumava el que des de fa força temps se sabia sobradament en els cercles de comunicació del país: un nou aprimament dels mitjans públics nacionals de Catalunya. Així ho anunciava al Parlament de Catalunya el portaveu del Govern, Francesc Homs, el qual entenia que la mesura era arriscada però necessària en el context actual de retallades -o com ells anomenen, ajustos pressupostaris- en el global del sector públic.

Com bé apunten diversos opinadors, es faria certament difícil d’entendre que amb àrees tan sensibles del nostre entramat social com la sanitat o l’educació severament esprimatxades, el sector de la comunicació pública no en sortís també esquitxat de manera substancial. Així ho fa notar el periodista Iu Forn en el seu article d’ahir al diari Ara:

Al país de les retallades i les congelacions, semblava lògic pensar que la podadora també havia d’arribar a la televisió i a la ràdio públiques. ¿O és que algú pensa que n’han de quedar totalment al marge? Si és així que ens ho expliqui amb arguments periodístics i de país

També en l’editorial d’El Punt Avui del diumenge 27 de novembre es destacava que les mesures estalviadores que el Govern aplicarà sobre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals s’han de circumscriure:

  (…) en la lògica d’ajustaments que ja fa mesos que anuncia i executa en el marc d’un pla d’austeritat draconià que toca tots els sectors de l’administració catalana. No és cap excepció, doncs, sinó que el sector audiovisual públic està destinat a passar pel mateix adreçador que la resta d’estructures

Per a d’altres articulistes, l’anunci del portaveu del Govern no ha fet més que fer surar un debat latent -el de la sostenibilitat econòmica de la CCMA i, especialment, de TV3– que havia de ser abordat de manera valenta un dia o altre. Salvador Cot, antic treballador de TV3 i actual director de Nació Digital, afirmava en el seu article de fa dos dies que sens dubte hi ha marge de maniobra per una cadena pública que el 2012 rebrà 40 milions menys de subvenció pública:

(…) és obvi que la plantilla està sobredimensionada. I que les productores que treballen més a TVC tenen marge per reduir una part del benefici empresarial. És aquí on es pot aplicar una política d’austeritat que, per ara, ha estat més simbòlica que estructural

Però en aquest debat que en endavant anirà pujant progressivament de temperatura no només intervé l’actual context d’austeritat que -inevitablement, sembla- hem d’afrontar les malmeses societats de la perifèria europea. També hi juguen un paper fonamental aspectes com la rendibilitat econòmica de la televisió nacional de Catalunya versus la seva vocació de servei públic i de vertebració de la societat catalana, així com els pressumptes interessos particulars que podrien amagar-se rere la reducció del potencial de la cadena.

TV3 dilapida

En aquesta polèmica més o menys soterrada que gira des de fa molt temps al voltant dels comptes de la televisió pública catalana, esdevé central la qüestió del pressumpte malbaratament dels sucosos recursos públics en l’externalització de bona part del servei ofert, del qual semblarien viure unes quantes productores privades. Carles Ribera, subdirector d’El Punt Avui, tirava d’ironia en el seu article d’ahir per destacar-ne aquest punt:

Hi ha el risc, també, que es deixin d’encarregar a fora espais de prime time i que en endavant els passin a fer els excel·lents professionals de la casa, fins ara menystinguts mentre els paguem entre tots (i que sigui per molts anys)

D’una altra mena de “vividors”, parlava Jordi Basté en el seu Davantal d’ahir: “Què en penso de les retallades a TV3?”. Aquí sense ironia, el popular presentador de RAC1 que havia estat més de vint anys a la ràdio i a la televisió pública catalanes, ens oferia una visió poc amable d’una part de la plantilla de l’ens públic:

(…) allà hi ha un grup de “galtes”, uns quants, que a la privada estarien al carrer. Tenen nom i cognoms i els saben les diferents redaccions i ja n’hi havia quan jo hi era. Però com passa a la pública, tenen sou i lloc per a la resta de la vida, no com acostuma a passar a la privada. Aquí, que fem coses mal fetes també, qui no val, com que som pocs, es veu molt i, per tant, se l’acaba convidant a marxar

I és que des de la compareixença parlamentària del portaveu del Govern i la reacció de la directora de TV3, Mònica Terribas, -titllada, per alguns, de ploramiques-, no han deixat d’aparèixer en diversos mitjans de comunicació veus que critiquen obertament la sobredimensió de la plantilla de treballadors o la presència constant de voltors externs que viuen o volen viure d’aquell apetitós pastís i que, per tant, avalen la reducció -en diuen regulació o reestructuració- de la subvenció pública.

Trobem referències a la “ridícula” queixa de la directora de TV3 fins i tot en articles que plantegen qüestions, en teoria, ben allunyades de la que ens ocupa. És el cas, per exemple, de l’article La crisis y el fútbol que va signar ahir a La Vanguardia el periodista esportiu Dagoberto Escorcia. Tot i que l’interessant escrit d’Escorcia girava al voltant dels diners que li està costant al Barça la renovació de molts dels joves que han sorgit de la Masia, el veterà professional de la informació esportiva acabava abordant l’anunci de Terribas sobre la impossibilitat de seguir donant el futbol de primera per TV3, llençant-li una sentència tan poc treballada com força demagògica:

(…) ¿Y qué?, diría Cruyff, y miles de parados, y de funcionarios que llevan el sueldo congelado desde hace un par de años, y de médicos o de educadores. ¿Y qué si TV3 no da los partidos del Barça? Prefiero eso a encontrarme hospitales cerrados o a los jóvenes sin estudios. Esta situación es la que tienen que tener en cuenta los futbolistas. La vaca ya no da para tanto

I ja que ens trobem en territori esportiu i que sembla que un dels dos canals de televisió de la CCMA que seran liquidats és el d’Esports3, avui ens hem llevat amb la sempre oportunista golejadora Pilar Rahola qui, amagant un dribiling amb una defensa a ultrança del model de TV3, ha afusellat des de l’àrea petita i amb la seva cama bona -la dreta- una porteria sovint ben protegida:

(…) En TV3 todo resulta caro, desde montar un plató nuevo –¿existe Ikea?–, hasta mover cualquier hilo que toque la tecla del convenio colectivo. Si además, en plena crisis, mantenemos canales que no ve nadie, y añadimos otras cuestiones de peso, es evidente que algo debía pasar. No es aceptable decir a los ciudadanos que será necesario cerrar quirófanos, y no tocar ni un pelo de la televisión pública

TV3 lapidada

No són les demandes de racionalització de la subvenció pública en els mitjans de comunicació -com en qualsevol altra àrea- arguments sense sentit. Vetllar per un ús curós i eficient dels nostres diners ha de ser, ara i sempre, matèria d’obligat compliment en la gestió dels serveis públics. Que hi ha malbaratament dels recursos de TV3?; que dins i fora pul·lulen “galtes” i “xucladors” de la mamella de la comunicació nacional catalana? Sens dubte. I ho podríem fer extensible a d’altres manifestacions culturals nacionals.

La qüestió central d’aquest crit racionalitzador, però, no és el què, sinó el qui i el perquè. Com ja explicàvem a Prims i controlats, aquesta polèmica té el seu origen en els fils que es van anar movent en el sí de les elits econòmiques, polítiques, comunicatives i -també, sí- esportives durant la darrera etapa del tripartit per tal d’atènyer els principals òrgans de govern de la catalanitat: la Generalitat, el Barça i la televisió nacional. Aquestes són les plataformes essencials per a la restauració del malmès discurs assenyat i moderat, hàbitat imprescindible per a que les grans corporacions empresarials del país puguin créixer en el fons i en la forma que desitgen.

Deia Basté en el seu Davantal d’ahir que, després de la seva dilatada presència als mitjans de la “Corpo“*, des de fa set anys desenvolupa la seva feina a:

(…) una ràdio privada [RAC1], propietat -sembla- del “papu”, que és Godó

(*) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

El popular presentador de la principal emissora de ràdio privada de Catalunya feia referència a les sospites que recauen sobre el Grupo Godó com a pressumpte beneficiat de l’aprimament dels recursos de la CCMA. Deia Basté que Godó sembla el “papu”. I potser no ho serà, però definitivament ho sembla.

A l’esmentat post Prims i controlats ja vaig inserir la foto -o com diria Mr. Proper, la prova del cotó- que immortalitzava alguns dels principals titellaires del país, entre ells José Antich, director de La Vanguardia. També en aquella entrada recordava la valenta -i no precisament econòmica- aposta de Godó per potenciar 8TV amb el fitxatge estrella de Josep Cuní. I li sumava el fet que La Vanguardia, principal diari del grup de comunicació, havia estat l’únic dels dotze rotatius a qui la directora de TV3 havia adreçat el seu visionari article TV3: volem un mirall trencat? que no l’havia publicat.

Des d’aleshores, les novetats s’han anat succeint. Els moviments -lícits, d’altra banda- a 8TV no deixen de produir-se. A l’octubre va sumar-se a la graella de la cadena el popular programa de RAC1 La competència i el passat dilluns 28 de novembre, l’altre exitós espai esportiu de l’emissora: Tu diràs. L’aposta de Godó, doncs, per convertir la poc més que  projectadora de sèries en tota una cadena de televisió amb aspiracions a competir amb TV3 és ja una realitat.

I quin mal hi ha en l’aposta del grup de comunicació del Conde de Godó? Cap ni una. L’experiència de RAC1, una emissora jove que en pocs anys ha passat a compartir amb Catalunya Ràdio el lideratge de l’espai radiofònic català, demostraria que al nostre país l’audiència potencial de comunicació en llengua catalana és més àmplia del que podria semblar i que no forçosament l’èxit d’un mitjà ha de comportar el fracàs de l’altre.

El problema és que la ràdio no és la tele. Ràdio la poden fer -utilitzant terminologia made in La Vanguardia– fins i tot uns pocs -i menys nets- perroflautas. I més ara, en plena era digital. La tele és una altra cosa. No és suficient la cerca en l’audiència d’un target adequat i diferenciador com van saber fer al seu dia en el llançament de RAC1, amb un públic jove, amb estudis i de classe mitjana. Per fer tele cal més, molt més. Calen recursos, molt recursos. Calen diners, molts diners.

Però ens trobem en un moment d’especial moviment a la baixa dels ingressos dels grups de comunicació, tant pel que fa a les subscripcions i venda directa com, sobretot, a la publicitat. Per tant, un grup mediàtic que es planteja convertir una cadena de tele de pa sucat amb oli en tota una tele privada nacional de Catalunya, requereix poder lluitar, no només en la mateixa divisió que la competència, sinó com a mínim en els llocs que donen pas a l’Europa League.

Assumint, doncs, que TV3 és la “plantilla més cara del futbol” -com deia Dagoberto Escorcia, en referència al Barça-, si no és possible invertir molts milions més en nous i mediàtics fitxatges a 8TV, sí que resulta imprescindible que el potencial inversor de la locomotora audivisual catalana vagi minvant any rere any.

O sigui que, sí, Basté, Godó sembla veritablement el “papu”. Als mitjans de comunicació propietat de Godó va ser silenciada en el seu moment l’alerta de Mònica Terribas sobre el perill que amenaçava els mitjans de comunicació públics nacionals. I en els mitjans de Godó, la figura de Mònica Terribas ha estat ara -i no només en pàgines d’opinió- blasmada, fins i tot ridiculitzada.

I plou sobre mullat. Les evidències d’exercici maliciosament silenciador de realitats contràries als interessos del grup han estat i són el pa nostre de cada dia, especialment a La Vanguardia. Tots hem vist l’actitud dels periodistes i mitjans del grup envers la gestió de Joan Laporta al Futbol Club Barcelona i la que han mantingut abans i ara amb l’actual president de l’entitat, Sandro Rosell. Tots hem vist com les opinions del personatge aglutinador dels més excels valors com Pep Guardiola han estat ovacionades en el fosquíssim afer de Qatar Foundation però absolutament afusellades quan ha gosat aixecar la veu en defensa de l’expresident blaugrana. I tots hem vist fins i tot la poc manipulable Pilar Rahola abaixar els braços i retirar un article on criticava el vist-i-plau de l’entrenador del Barça als diners provinents de l’emirat.

Motius per criticar, no tan sols la gestió econòmica, sinó també la propagació amb diner públic d’un estereotip de catalanitat que sovint enllaça massa clarament amb la realitat que viu la part menys angoixada -per dir-ho suaument- de la societat catalana n’hi ha de sobres a TV3. En aquest blog he destacat algun exemple de flagrant allunyament de la nostra tele pública respecte a la nostra realitat majoritària i de grollers lligams amb determinats interessos particulars (vegeu 30 minuts de promoció).

Però això no significa que ara tots plegats haguem de combregar amb rodes de molí. I és que no és simplement una qüestió que afecta al panorama comunicatiu del nostre país. Les sospites que el deplorable context econòmic està essent aprofitat per l’actual Govern de la Generalitat per reduir la cosa pública en favor de l’interès privat no paren de créixer. Ho facilita la successió de notícies on se’ns equipara funcionariat amb malbaratament i on no se’ns parla de drets sinó de privilegis dels treballadors públics (com bé destaca Roger Palà en el seu article d’avui a Nació Digital). Ho permeten informacions d’altres àmbits com aquesta també d’avui, on se’ns informa de la nova brillant idea del conseller de Sanitat per reformar el sistema sanitari del país.

Que crisi significa canvi, és evident. Que aquest canvi ho serà de model, també resulta indubtable. I que el canvi de model tendeix cap a la progressiva privatització de les nostres vides -també en comunicació- ja no ho pot negar ningú.

Per cert, parlant d’interessos privats, he trobat a faltar una de les -en altres moments, combatives- portades de Manel Fuentes a El matí de Catalunya Ràdio en defensa dels mitjans públics nacionals de Catalunya. No voldria pensar que aquest oblit s’ha degut a una possible rancúnia vers la directora de TV3 per les infructuoses negociacions per conduir un programa a la cadena.

Advertisements

8 thoughts on “Telapidació nacional de Catalunya

  1. Lluís V. ha dit:

    Recull interessant, però sento discrepar en el fons.
    Si la Sra Terribas va actuar o no, és difícil de saber, però amenaçant de treure el futbol quan el tenia pagat fins el 2014 no deixa de ser sospitós… potser una cullerada de sobreactuació se li podria atribuir, oi?

    Per altra banda, parles molt d’idees, però no de números. Les retallades són un ball de xifres (diners). D’acord que als mitjans públics no se’ls ha d’atribuir únicament un rendiment econòmic directe, sinó que s’hi han de sospesar els beneficis socials i les seves repercusions, però no cal dir que no es pot fer la vista grossa com s’ha fet fins ara! Com s’enten que un canal amb un públic objectiu màxim de 7 milions (sent molt optimista, ja que la majoria del cinturó vermell no mira pas la televisió en català) tingui més canals que la TVE (públic objectiu de 40 milions!!)?

    S’ha anunciat que es treuran els canals Esports3 i l’HD. Primer, jo em nego a pagar un canal exclusiu d’esports, i menys un canal on alguns dels presentadors s’han apoderat del protagonisme (“Efectivament”, per exemple). Per mi un periodista ha de renunciar a tot protagonisme i dedicar-se exclusivament a informar (i investigar abans de fer-ho, que últimament alguns es cobreixen de glòria). En segon lloc queda el canal d’alta definició, del que només es beneficia qui té HD a casa…

    Cal mantenir-los? Cal que la gent s’escandalitzi? (no dic pas que tu ho estiguis)

    Et queixes de l’allunyament de la televisó pública sobre la realitat de la majoria de la població a la que serveixen. Amb un sou mig de 60.000 euros, (que per molt que ho publiqui un mitjà o altre, de moment ningú ho ha desmentit amb números a la mà), i fins ara sense cap mesura d’estalvi presa sobre aquests mitjans, com vols que se sentin pròxims a la realitat?

    Per acabar, una citació sobre el funcionariat: ni tots bons ni tots dolents. Tots coneixem casos de funcionaris molt treballadors i també del contrari. Quan es coneguin les mesures que es prendran sobre aquests treballadors, es veurà com afecta als que de debò treballen, i si realment els perjudica…
    Pel que fa als que s’aprofiten del blindatge actual, a veure qui és el “guapo” que els defensa…

    Una abraçada!

    • Roger Vilalta ha dit:

      I jo encantat que en discrepis, Lluís.
      En canvi, jo no discrepo substancialment del que tu dius. En tot cas, discrepo de l’omissió que fas del que és, en la meva opinió, el moll de l’os de tot aquest assumpte, és a dir, dels interessos privats que s’amaguen rere unes decisions, en principi, de caire polític i fonamentades sobre la necessitat d’ajustar el cinturó de la inversió pública i millorar-ne l’eficiència de la gestió.
      Que la Terribas va sobreactuar amb la seva amenaça del futbol? Doncs, m’imagino que sí. Provar de trasbalsar l’audiència pot ser una bona arma defensiva davant l’ús d’armes d’atac poderoses (i poc visibles).
      ¿Que la rendibilitat econòmica de la cadena (tot i que, com bé dius, a un ens públic se l’ha de jutjar sobretot per si compleix o no el mandat de servei públic) o la sostenibilitat de l’existència de quatre, cinc o sis canals són debats que han de ser abordat sí o sí? Doncs també.
      ¿I que aquest pressumpte sou mig de 60.000 € seria també una qüestió a discutir? Doncs, home, també; tot i que -aquí sí, discrepo- sí que té importància, i molta!, que la notícia sobre el cost anual d’un treballador de TV3 aparegui a La Vanguardia el dia després de la “rebequeria” de la Terribas.
      D’acord, el “què” és important. Però el “qui”, el “perquè” i l’ “ara” encara ho són més. No hi ha res de casual en la brutal ofensiva contra la gestió dels mitjans públics catalans en els darrers temps; no hi ha res de casual en què de tots els mitjans privats que hi ha al país siguin precisament els del Grupo Godó els que hi estiguin tirant contínuament llenya al foc; no hi ha res de casual en l’intent descarat per part de CiU de tornar a fer de TV3, no “la teva”, sinó “la seva” (recordes com era abans?), promovent lleis -encara en tràmit- que, amparant-se en el mateix argument de reducció de la despesa i major eficiència en la gestió, no només faran menys representatiu el Consell de Govern de la CCMA (reduint-lo de 12 a 5 membres) sinó que permetran que càrrecs tan importants com el que ocupa la Sra. Terribas puguin acabar essent escollits en segona volta per una simple majoria absoluta del Parlament de Catalunya.
      Per tant, Lluís, sí, hem d’incidir en com es gestionen aquests 40 € amb què, per persona i any, subvencionem la nostrada “Corpo”, però més important encara és que siguem capaços de no quedar-nos en l’epidermis de la problemàtica ,sinó de veure com un tot el conjunt d’imputs que ens arriben des d’àrees molt diferents del nostre entorn i que, clarament, busquen desprestigiar allò públic per anar afavorint allò privat, en genèric, i en alguns casos –com en la comunicació- una part molt concreta i particular d’aquest sector privat.
      I sobre el funcionariat. En Basté destaca com un valor que a cap ens privat de comunicació no durarien ni un dia els “galtes” que no fan feina o que la fan mal feta i que abunden –segons ell- a la ràdio i tele públiques nacionals. Cert. S’oblida, però, que en tot ens privat –com sovint demostra La Vanguardia- la feina ben feta és, en molts casos, sinònim del més miserable corporativisme empresarial.
      Gràcies pel teu extens comentari, Lluís!

  2. Pep Juanola ha dit:

    Benvolgut Roger,
    Com que feia massa temps que no “cardava la grapa” en aquest magnífic blog, avui no me n’he pogut estar d’afegir-hi un modest comentari. Espero que a ningú li sàpiga greu.
    Més enllà de les lluites “tribals” pel control de la informació en aquest miserable país nostre, que tan bé descrius; i més enllà de la més o menys encertada gestió de la televisió pública catalana; hi ha una evidència que crec que no es pot negar, i és que TV3 sempre ha molestat. Ha molestat dintre i fora de les nostres fronteres, ha molestat
    perquè ha estat una eina imprescindible de cohesió social i de unificació i dignificació lingüística, ha molestat perquè ha gosat optar per una programació de qualitat capaç de competir amb qualsevol altra, però sobretot ha molestat perquè no s’ha resignat a jugar el paper de televisió folclòrica i casolana pel qual sembla que havia estat creada. Per això, amic Roger, tot i que molt sovint estic d’acord amb tu, poques vegades ho he estat de forma tan absoluta. Crec que hi ha un interés més que evident en afeblir TV3 i crec que qui té aquest interés ha trobat que aquest és el moment ideal per intentar-ho. I penso també que l’atac contra TV3 és, de retruc, un altre atac contra el país, però bé, això ja són figues d’un altre paner…
    El que si m’agradaria deixar clar, és que no podem caure en la trampa de creure que rere les retallades a la televisió pública catalana hi ha una qüestió de justícia social i de bona gestió política dels diners dels contribuents. Ho sento, però no puc estar d’acord amb en Lluís. No hi puc estar d’acord perquè al darrere de tot hi veig una demagògia barruera i simple: la de dir-nos que, ja que s’ha retallat la sanitat i la educació, és absolutament necessari que ara li toqui el torn als mitjans de comunicació públics perquè suposen una despesa massa alta pels temps de crisi que vivim, i és clar, cal destinar els diners públics a coses més importants. Res més fals, mentider, manipulador i tendenciós per part del govern.
    Jo només vull fer una reflexió final: Algú s’ha parat a pensar perquè les retallades no afecten mai, per exemple, a la conselleria d’interior? L’altre dia vaig llegir que havien autoritzat una nova dotació de mossos d’esquadra, crec recordar que uns 500 antidisturbis més…

    • Roger Vilalta ha dit:

      Pep, trobava a faltar els teus comentaris, sempre raonats i més que interessants!
      Fas bé d’apuntar el fet de la “molèstia” interior i exterior de TV3 perquè és quelcom a què no havia fet referència en el post. Molt encertat el que dius referent a tele nacional com a vehicle imprescindible de cohesió i vertebració social i lingüística!
      I parlant de molèsties, tinc la sensació que hi ha en concret una figura que a tot aquest sector centrat i amant de la pau social (millor dit, de la imatge de pau social) destorba particularment: la Mònica Terribas. Una periodista/directora amb els ovaris -amb perdó- molt ben posats i que em sembla que és molt menys mal·leable del que els titellaires del país voldrien.
      Caldrà estar molt atent a l’entrevista que demà farà la Terribas al Molt Honorable President de la Generalitat, Artur Mas. No sé per què, però tinc la sensació que el to que utilitzi la brillant entrevistadora ens donarà moltes pistes del futur que espera els mitjans de la Corporació.
      Gràcies, altre cop, Pep, pel teu comentari!

  3. Lluís V. ha dit:

    És innegable que el grup Godó vol treure cullerada de la situació. És una empresa privada, i com a tal el que vol és créixer. Malvat? Doncs no… Empreses tan públiques com privades tenen objectius i ambició.

    Ara, sincerament, em costa creure que tot és un complot contra el sistema públic per part de CiU, i pactat alhora amb les empreses privades de cada sector per treure’n benefici. Curiosament, no fa gaires anys, va ser aquest partit qui posar les rodes i va donar una empenta a tot el que ara es diu que vol destruïr… I si voleu motius per les retallades, també en podem parlar, però ja marxariem molt del tema.

    Tampoc em crec que sigui un atac dés de dins i fora de catalunya contra una televisió massa “poderosa” pel seu gust. Segueixo dient que al grup Godó li va bé que a TV3 es retalli, i aprofita per enfortir 8TV, cosa que no veig com a delicte ni tampoc com a criticable. CiU ha atacat TV3? S’ha posat d’acord CiU, els Godó, i altres ents (o el que suposeu vosaltres) de fora per liquidar TV3? Si aneu per aquí us demano disculpes, ja que jo tanta imaginació no tinc…

    Tornant als fets contrastats, LV i el grup Godó ha sobreviscut a molts escenaris perquè s’ha sabut adaptar a cadascun d’ells (el seu principi prioritari ha estat el de la supervivència). Ara ha tret edició en català, i ha arribat a fer portada conjunta amb altres mitjans defensant l’estatut. Sap què demana el seu públic objectiu, i això és el que publica.

    I per acabar, dóno tota la raó al Roger amb la frase: “en tot ens privat –com sovint demostra La Vanguardia- la feina ben feta és, en molts casos, sinònim del més miserable corporativisme empresarial.”

    Pot semblar cruel, però és el client qui li demana. Recordo la campanya de LV contra ICV i Delta0 al foc d’Horta, on a vegades es saltava el límit entre informar i opinar.
    Quan el client estigui en contra del corporativisme empresarial de LV, aquesta el canviarà per un de més atractiu pels seus lectors, no ho dubtis.

    • Roger Vilalta ha dit:

      Lluís, m’estàs fent treballar!
      Aviam, és obvi que tu i jo parlem des de postures ideològiques molt diferents; així que és difícil que trobem grans punts de coincidència.
      Fixa’t que ja he dit en el post que, de per sí, no és il·lícit que 8TV -o el mitjà que sigui- creixi fins a convertir-se en una gran cadena de televisió privada. Que Godó vol apostar per una tele que competeixi amb TV3 com RAC1 fa amb Catalunya Ràdio?; doncs excel·lent!
      El problema de discutir amb persones tan i tan pragmàtiques com tu és que acabo tenint la sensació que el meu parer és el d’un jovenet arrauxat i il·lús.
      Però no cal ser un amant de les conspiracions més maquiavèliques per adonar-se’n que, amb fets contrastats, el camí marcat per l’actual CiU (no la federació que va fer passos endavant en algunes ajudes socials en el seu moment, evidentment, atès l’augment de la impopularitat que per força comporta el desgast de tant anys de Govern) duu directament a un augment del pes del sector privat en perjudici del sector públic. Com exemple, el d’ahir mateix, ja ho deus saber: el president dels hospitals privats catalans durant 14 anys -ara conseller de Sanitat- ha llençat un globus sonda (un més) proposant l’obligatorietat de tenir pòlissa de salut a partir de cert nivell de renda.
      Insisteixo en la foto de ‘marres’ que vaig publicar al post Prims i controlats. Com diuen els castellans, a la foto “no están todos los que son pero son todos los que están”. Primeres espases del sectors catalans energètic, financer, immobiliari, farmacèutic i químic i de la comunicació (Antich, home de Godó, i Cuní, poc abans de convertir-se en home de Godó) més l’actual president de la Generalitat i l’actual president del Barça.
      Seguint amb el teu discurs anti conspiratiu, molt de peus tocant a terra, em diràs que això no vol dir res o, que si vol dir alguna cosa, hi tindran tot el dret. I és clar que hi tenen tot el dret; jo no poso en qüestió que aquells que pretenen una Catalunya més privatitzada i més moderada (en contraposició al ‘tobogan’ del tripartit) i -no t’equivoquis, Lluís- menys independent, puguin posar tota la carn a la graella per assolir-ho. El que demano com a ciutadà d’aquest país, com a consumidor dels seus mitjans, com a consumidor de la seva energia, com a finançador de les seves entitats bancàries i a com a empassador diari dels seus discursos…, és que no em venguin motos, que no em justifiquin les retallades socials i l’aprimament del sector públic amb l’excusa de la crisi i amb l’excusa que l’actual deute públic és -Piqueras dixit- catastròfic, abominable, esborronador…, quan -com apuntava a Vaques grosses a Saturn– el deute públic espanyol a finals de desembre del 2010 significava aprox. un 66% del PIB i deu anys abans era el 63% del PIB (en canvi, mirant les gràfiques del deute privat, especialment el financer, què en podríem dir i no diem?).
      Res més, Lluís. El que he dit: parlem des d’òptiques molt diferents, però fins i tot així, crec que hauríem d’estar d’acord amb la necessitat que la ciutadania demani els titellaires del país que vagin de cara i sense careta.
      Per cert, com ja he dit en algun altre post, un company i jo de facultat anomenàvem en temps d’estudiant La Vanguardia com ‘El Persistente’ (queda clar, com tu dius, quina és la seva política). Però difereixo amb tu -potser perquè sóc periodista- en una cosa important: un mitjà de comunicació, per molt privat que sigui, té una enorme responsabilitat social i un mandat de servei públic -insisteixo, per molt privat que sigui i per molt dret que tingui a seguir les seves línies de negoci. Il·lús? Potser, però ja que tots hem d’acabar un dia o altre devorats pels cucs, com a mínim (i això explicaria el perquè del blog) que, mentrestant, haguem estat capaços de posar límits o, si més no, dificultar l’acció del corró d’aquells que tenen els mitjans per decidir i per incidir. Ens ho menjarem igual, però al menys no ens ho empassarem d’una peça.
      Gràcies, Lluís, altre cop!

  4. Lluís V. ha dit:

    Doncs en el teu últim comentari -i no ho dic per portar-te la contrària- hi he trobat molts punts en comú! Com dius, tenim ideologies diferents, però tampoc t’has de sentir “un jovenet arrauxat i il·lús”, perquè jo tampoc em vull considerar “un vell carca immobilista”… 😀

    I sí, les empreses privades es basen en oferir (vendre) un servei als ciutadans, i per tant han d’estar reglades.

    Tots busquem el mateix, però no sempre compartim el mateix camí… (tot i que el compartim més sovint del que es pensa)

    Una abraçada!

  5. pepegins ha dit:

    Totalment d’acord amb el que comentes sobre la manipulació dels mitjans de comunicació en el cas Laporta.
    La pregunta que et fem és: per què aquesta aliança mediàtica per carragar-se Laporta? Tanta por feia a l’establishment?
    També comentar-te que hem escrit un article sobre la gestió de Joan Laporta com a president del Barça i sobre les recompenses que ha rebut a canvi. Aquí tens el link:

    http://pepegins.com/2012/01/09/la-paradoxa-de-laporta-i-zapatero/

    Ens agradaria molt que ens en donessis el teu parer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s