La pastera Costa Allegra

El passat 1 de març, després de tres dies de navegació a la deriva per l’oceà Índic, els passatgers del Costa Allegra arribaven sans i estalvis a les Illes Seychelles. Per als més de 600 turistes i 400 tripulants s’acabava el que en aquest vídeo* era qualificat de malson i d’infern:

(*) imatges d’Euronews

Cansados, pero aliviados, cientos de turistas del crucero Costa Allegra llegaban este jueves, por fin, a las islas Seychelles. Han sido tres días de infierno, a bordo de un barco sin motor ni electricidad y con un calor insoportable.

Seguiment informatiu minuciós

Tot havia començat el dilluns 27 de febrer amb un incendi que es va declarar a la sala de màquines i que, tot i ser extingit amb celeritat, va deixar el vaixell sense energia elèctrica ni capacitat de propulsió. El corresponsal d’El Periódico a Roma, Rossend Domènech, ens narrava així l’accident:

Després que es declarés l’incendi, van ser disposades les mesures d’emergència i es va llançar un avís d’emergència general. L’incendi, domat amb extintors i una descàrrega de CO2, hauria destruït els generadors d’emergència de la nau i el quadro elèctric general, cosa que no va permetre posar en marxa els generadors d’electricitat

També des de la capital italiana, el corresponsal de La Vanguardia, Eusebio Val, qualificava l’accident de “nou malson” i ens detallava el suport que s’estava proporcionant per mar i aire a passatge i tripulació de la nau avariada:

Un atunero francés, el Trevignon, acudió a socorrer al crucero. Desde un helicóptero lanzaron comida, teléfonos vía satélite, radios, linternas y “artículos de alivio” para los pasajeros, según anunció la naviera en un comunicado en el que lamentó “las difíciles condiciones a bordo”, sobre todo para quienes contrataron un viaje de placer y se ven soportando tantas incomodidades, amén del susto inicial

En el Telenotícies Migdia del 28 de febrer (minut 9:36 al 12:04), Vicenç Lozano no només informava sobre les novetats en el remolcament de la nau a partir de l’actualització de les dades que anava aportant la naviliera propietària sinó també sobre els preparatius d’acolliment que s’estaven engegant a les Illes Seychelles. Des de l’arxipèlag índic, la portaveu de la presidència de les illes tranquil·litzava els familiars dels passatgers sobre un altre dels possibles perills a què podria haver de fer front el vaixell:

El pirates són un risc. Afortunadament, cap pirata ha estat vist al voltant d’aquest vaixell, però és un risc i aconsellem els vaixells que són lluny de les illes principals que portin guardies armats. Els creuers tenen guàrdies armats per respondre si són atacats

El dia següent, en una nova edició del Telenotícies Migdia (minut 29:11 a 30:45), Lozano ens posava al dia de les evolucions del Costa Allegra en el seu lent viatge cap a les Seychelles (titllat altre cop de “malson”), però sobretot se’ns deixava ben pal·lès que des d’aquella república insular s’estava fent l’impossible per acollir com calia els soferts passatgers.

D’una banda, el director de l’Autoritat d’Aviació de les illes garantia que:

Farem tot el que podrem per facilitar el transport a l’aeroport des del creuer, ja sigui des del mateix vaixell o des dels hotels, perquè es tracta de més de 600 passatgers que han viscut moments d’angoixa

De l’altra, el director de la Junta de Turisme de l’arxipèlag assegurava que:

Tots serem al port per donar-los la benvinguda a l’estil de les Illes Seychelles. Després seran traslladats on podran descansar a les seves habitacions, per dutxar-se, refrescar-se i poder apreciar la bellesa del nostre país

Així, com dèiem a l’inici, cap a les cinc del matí hora nostra del dia 1 de març el malaurat vaixell de la reincident Costa Cruceros arribava a Mahé, la principal illa de les Seychelles. Tal i com ens explicava La Vanguardia, després d’una maniobra d’atracament de dues hores, es procedia al curós desembarcament d’un passatge que, malgrat tot, arribava en bones condicions:

(…) se desembarcaron las maletas para que los pasajeros puedan salir del barco sin problemas, después de haber pasado tres días en duras condiciones, en los que han dormido en las cubiertas al aire libre, debido al calor que había dentro del barco, se han lavado con agua mineral y han comido alimentos fríos

Després del feliç desenllaç, era l’hora del testimoniatge del que havia estat el malson dins del “creuer calvari“, expressió amb què Antonio M. Yagüe va decidir titular la seva crònica per a El Periódico:

Els turistes van explicar a l’arribar a terra ferma un viatge «esgotador» enmig de pudors, perquè no es podien fer servir les cisternes als lavabos. S’alimentaven amb pa i pernil i es feien passar la set amb les ampolles d’aigua que els tiraven els helicòpters de rescat. «El pitjor va ser quan es van cremar els generadors i ens vam quedar a les fosques, apinyats els uns contra els altres a coberta», va explicar Dolores.

En l’edició del migdia d’aquell primer de març del Telediario de TVE (minut 25:14 a 27:00), una de les turistes espanyoles explicava telefònicament l’abast del malson que havien hagut de sofrir:

Todos hemos pasado un susto grande. Pero un ‘ole’ por la compañía y por la tripulación porque más no podían. Mira, lo más duro es que se quemaron los generadores… Mucho susto

Mentre que en la darrera crònica de Vicenç Lozano per al Telenotícies Migdia (minut 29:36 a 31:37) un passatger nordamericà posava xifres a l’asfíxia que s’havia viscut a l’interior :

La calor era brutal. No es podia estar gaire estona a les cabines. Les temperatures eren de 43 o de 49 graus. Estàvem tots a coberta

Però la prova fefaent de l’abast del calvari a bord del Costa Allegra va ser aportada per un altre dels passatgers, la imatge televisiva del qual va donar la volta al món*. En arribar a terra ferma, un turista de parla francesa i d’aspecte saludable, samarreta sense mànigues i ulleres de sol va descriure les penúries que havien hagut de suportar durant tres dies seguits:

(*) imatges de Castilla y León Televisión

Ha sido horrible*. Las condiciones higiénicas han sido deplorables. Hemos estado tres días sin electricidad. Es muy difícil vivir en estas condiciones, especialmente con este calor

(*) una lectora francòfona del post m’ha fet notar que la traducció no és precisa: allà on diuen que “ha estat terrible” cal substituir-ho per un “deixava que desitjar”

El desenllaç d’aquest nou accident en una de les naus de l’empresa Costa Cruceros va ser, per sort, molt diferent al del Costa Concordia el passat mes de gener. Com sabem per les detallades cròniques dels mitjans de comunicació, cap dels 627 passatgers i 413 tripulants del Costa Allegra que van protagonitzar aquest “malson” de tres dies dins la panxa del “creuer calvari” van necessitar cap mena d’ajuda mèdica en arribar a terra ferma, i mentre que 251 dels turistes van optar per ser repatriats en tres vols xàrter des de l’arxipèlag, els restants 376:

(…) han acceptat continuar les vacances una o dues setmanes a les Seychelles amb les despeses pagades per Costa Cruceros

Seguiment informatiu?

24 hores després del feliç final de l’accidentat trajecte del Costa Allegra, es va produir un altre irregular desembarcament, amb idèntic desenllaç quant a la salut dels passatgers, però aquest cop ben a prop de casa nostra. A les 3:30 hores del dia 2 de març, una altra embarcació, molt diferent tant pel que fa a les dimensions com a la procedència i categoria del passatge, era detectada i posteriorment interceptada davant la costa de Granada.

Tal i com informava La Vanguardia a partir d’un teletip de l’Agència EFE, una embarcació neumàtica que navegava amb dificultat per culpa del temporal de pluja havia estat interceptada per la patrullera “Río Genil” de la Guardia Civil a les 0:15 hores i els seus ocupants -48 immigrants d’origen magrebí, entre els quals 40 de menors- traslladats a una altra embarcació, de nom “Salvamar Hamal”, a bord de la qual havien arribat al port de Motril:

Allí les esperaba un dispositivo de Cruz Roja que les dispensó una primera asistencia médica y alimenticia, así como ropa; ya que todos ellos venían muy mojados a consecuencia de la fuerte lluvia que han soportado durante la travesía.

Atès que també bevia de la nota d’EFE, la crònica d’El Periódico aportava exactament les mateixes dades difoses per La Vanguardia, és a dir, de quina mena d’embarcació es tractava, del nombre i suposats origen i edat dels immigrants que la ocupaven, dels noms de l’embarcació interceptadora i de la salvadora, del dispositiu mèdic de la Creu Roja a terra ferma i del lliurament dels irregulars a la Policia Nacional.

De la crònica d’El País en destaquem una única novetat: el nombre de menors que viatjaven en l’embarcació neumàtica s’acaba xifrant en un total de 35, després de ser sotmesos a les pertinents proves osseomètriques. De la resta, doncs el que ja sabem, “Río Genil”, “Salvamar Hamal”, Creu Roja, menors que queden:

(…) bajo tutela de la Consejería de Igualdad y Bienestar Social de la Junta de Andalucía, mientras que los adultos serán devueltos a su país de origen.

Per trobar una atenció més intensa en els mitjans de comunicació hem de traslladar-nos a la informació proporcionada pels serveis territorials andalusos de TVE. A l’edició del dia 2 de març de Noticias Andalucía (minut 6:23 a 7:28) hi trobem una cobertura més específica, una cobertura amb què superem per fi les dades d’agència ja conegudes. Paga la pena un acurat visionat de la peça.

Un únic tall de veu -de qui no sabem, però, ni nom ni si pertany a la tripulació de “Río Genil” o a “Salvamar Hamal”- focalitza l’atenció en els indiscutibles protagonistes de la notícia.

La verdad es que ha sido muy complicado debido a las pésimas condiciones meteorológicas. Nos hemos encontrado con marejada, lluvia, viento, lo cual ha complicado bastante la maniobra. También ha provocado que estas personas tuvieran mucho miedo, a parte de que había muchos menores entre ellos, un elevado número, chicos de 12, 13 y 14 años, incluso 11 y 10; esto ha provocado que lógicamente estuvieran muy asustados. Pero afortunadamente, hemos podido controlar la situación y rescatarles a todos sanos y salvos

Els “uns” i els “altres”

Dels uns en vam saber d’on venien i on es dirigien, quin incident es va produir en la seva embarcació, com van ser les hores viscudes a l’interior de la nau, de què van disposar i de què no, del nivell de col·laboració de la tripulació, del suport aeri rebut durant el trajecte i de la minuciosa acollida que s’estava preparant a destí. Aquests “uns” van proprocionar-nos valuosa informació de primera mà de les penúries que havien hagut de patir durant tres dies consecutius, de la calor sofocant, de la manca de menjar calent, de l’obligada absència d’higiene i l’amuntegament de cossos a coberta. D’ells n’hem conegut les queixes, els agraïments, i les seves intencions posteriors: bé de retorn als països d’origen bé d’enutjós allargament de la seva estada vacacional. Per a conèixer què els passava i què els esperava a aquests “uns” hem disposat corresponsals, redactors d’internacional, imatges aèries i micros i càmeres que els han enquadrat a ells i a tots els que es desvivien per alleujar-los el penós tràngol.

Dels altres n’hem conegut tan sols el final. De qui els va detectar i interceptar, qui els va transportar fins a la costa, qui va organitzar el dispositiu sanitari i d’acollida a port, sota qui quedaran en custòdia els uns i sota qui més quedaran en custòdia els altres.

Visibilitat en un cas; invisibilitat en l’altre.
Humans de primera en un cas; humans de tercera en l’altre.

Informació eurocèntrica en un cas; i en l’altre… també.

P.S.: crec oportú acabar aquest post amb el fragment final d’El mundo a la deriva, la carta d’un lector que El País va publicar el passat 9 de març:

¿Alguna vez han imaginado cómo es el pasaje en una patera? ¿Alguna vez se han puesto en el lugar de alguien que ve morir diariamente a sus hijos? Cuando empecemos a ponernos en el lugar del otro el mundo empezará a cambiar. Mientras tanto, sólo nos queda la indiferencia

Anuncis

7 thoughts on “La pastera Costa Allegra

  1. Josep M ha dit:

    En ambdós casos, hi ha gent que no li cal tornar a casa.
    Uns poden allargar l’estança 15 dies a despeses pagades. Els altres ho poden allargar indefinidament per no poder fer-se càrrec de cap despesa.

    Pobres.

    Ara que miro el video… N’hi ha uns que tenen “porteadores” per el equipatge!!! Angaua!!

  2. Només una puntuació sobre el turista francès (que per cert, per l’accent diria que es canadenc però no s’escolta prou bé). No diu “va ser horrible” sinó “c’était pas terrible”, que vol dir “deixava que desitjar”, i o diu amb un to més aviat humorístic. Malauradament, els periodistes, sigui a la televisió o a la premsa, acostumen a traduir el francès de forma molt aproximada…

    • Roger Vilalta ha dit:

      Merci per la puntualització, Juliette.
      Segur que tens raó, que els periodistes acostumen a traduir el francès -i d’altres idiomes, n’estic convençut- de manera molt aproximada. De fet, en tots els talls de veu que he vist d’aquest turista en vàries cadenes de televisió, en totes elles s’ha traduït el fragment com “ha estat terrible” (m’imagino que la traducció també deu venir d’origen). Sobre la nacionalitat, mea culpa per atorgar-li’n una de la qual no n’estava segur (ara mateix ho canvio per el molt més apropiat “de parla francesa”).
      De totes maneres, pel que em sembla entendre de la intervenció de l’esmentat turista crec que la resta de la traducció és prou fidedigna, no? Em refereixo sobretot a la darrera part on afirma que “és molt difícil viure en aquestes condicions…”.
      I em sap greu per aquest protagonisme m’imagino que no cercat. Sobretot si, com dius, el seu to era més aviat humorístic (com certament indicarien els gests de la cara). Però el que és evident és que el seu testimoni forma part de tot un seguit de peces periodístiques de to “preocupat” (de vegades, fins i tot, tirant a tràgic), de tal manera que les seves declaracions (i més tenint en compte el seu aspecte físic) doten encara de més contundència la contradicció del tracte informatiu que reben els qui no han deixat de passar una potent però puntual aventura vacacional i els qui dia sí dia també en passen una altra de vital.
      Gràcies pel comentari, Juliette!

  3. Si, és cert que en conjunt no canvia el to exagerat del missatge, però no volia desaprofitar l’avinentesa per criticar el poc rigor d’alguns periodistes a l’hora de traduir… Deformació professional 😉

  4. Josep M ha dit:

    En comparació, el tó amb el que s’informa del que està passant a Homs es bastant “asèptic”.

  5. josep ha dit:

    Una vegada més es confirma la poca sensibilitat i nula credibilitat dels mitjans informatius. Sense cap distinció, només els interessa el safareig i el sensacionalisme barat i que dona audiència o vendes. Que es pot esperar d’un país que vivint el que estem vivint tingui uns mitjans pendents dia si i dia també de si el Sr.Guardiola renova o no?

    • Roger Vilalta ha dit:

      Tens raó, Josep, però crec que aquest tractament informatiu és exemple sobretot de la naturalitat amb què ja tots plegats (informants i informats del món “civilitzat”) vivim la pèrdua total i absoluta de la mínima lògica humana en la determinació de què constitueix neguit i què alegria en el nostre dia a dia.
      Gràcies, altre cop, pel comentari!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s