Serà deformació professional, o simplement un permanent neguit vital. El cert és que, tenint en compte la influència constant que els mitjans de comunicació exerceixen en les nostres vides, resulta sorprenent que els ciutadans disposem de tan poques eines per assimilar els missatges que aquells ens llencen. Com a molt, els consumidors més inquiets poden arribar a debatre sobre el contingut de les informacions, però en canvi rarament plantejar-se com s’ha construït el missatge en la sala de màquines del propi mitjà. I això, si ho pensem amb deteniment, té una importància cabdal perquè aproximant-nos a la realitat dels diversos elements que intervenen en el procés comunicatiu de masses (fonts d’informació, rutines de treball periodístic, possibles motivacions de la difusió…) assolirem una visió més completa del missatge en sí i, el que és més important, el podrem relativitzar.
I és que, de manera directa o indirecta, tots som consumidors dels missatges del ‘mass media’. Però només veiem el resultat final de tota una sèrie de filtratges, el més important dels quals és el moment en què es decideix si un esdeveniment és o no noticiable (com és fàcil d’imaginar, en l’elaboració de qualsevol espai informatiu el percentatge del que acaba esdevenint notícia respecte del total que arriba a les redaccions és ínfim). Esdevé primordial, doncs, que quan consumim el producte mediàtic tinguem d’inici ben present que molts altres events susceptibles de ser difosos simplement no hauran pogut veure la llum pública.
La idea, doncs, d’aquest blog és aportar un granet de sorra en l’esclariment d’una boira que els propis mitjans no volen o no saben fer menys opaca. L’objectiu final, assolir una comprensió més completa del missatge mediàtic, adquirint més elements de judici, cosa que ens dificultarà la immediata i irracional adhesió a massius corrents d’opinió i ens allunyarà de la temptació d’encoratjar la construcció i el manteniment d’estereotips i etiquetes socials.
Espero, desitjo, la vostra col·laboració.
Roger!!!
Enhorabona per aquesta iniciativa tan útil i necessària. És genial que vulguis compartir els teus coneixements sobre els mitjants. Estic segur que ens aportràs uns altra visió.
Gràcies, Francesc, pel teu comentari!
Més que compartir els coneixement que pugui tenir sobre el tema, que també, el que em mou especialment es poder plantejar interrogants i debatre sobre quelcom que és tan present en el nostre dia a dia i, en canvi, tan poc analitzat.
Molt bé, Roger, em sembla molt interessant tenir una visió diferent, racional, argumentada, dels productes periodístics. Sovint, als que ens ho mirem des de dins, els arbres no ens deixen veure el bosc. Espero anar participant de les teves reflexions sobre els mitjans.
Endavant cosí…cosi si fa!
Merci, Kike!
No sé com has arribat al blog, però trobo magnífic que un professional de la cosa hi estigui a sobre, opini, aprofiti la part del bosc que li pugui servir (si és el cas) i desmonti el que cregui que hagi de desmuntar.
Una abraçada!
Hola, Roger.
Me he encontrado con tu blog por casualidad y por fortuna.
El momento no puede ser más oportuno, te confieso que voy a utilizar tu blog, no solo para seguir el debate (puesto que el tema que tratas me pilla en medio de un debate interno de reestructuración -y apuesta personal- de un medio), sino que además estoy estudiando catalán y me vendrá de perlas.
Continuo navegando por tus páginas. La próxima vez, a lo mejor me suelto a comentar en catalán.
Un saludo,
Lele