El refredament mai no és mediàtic

El món no s’atura. I la informació tampoc. Si el dia 16 de març els ciutadans d’aquest país nostre vam viure amb l’ai al cor pendents d’un fil que era a punt de trencar-se al Japó (veure  Apocalipsi a la premsa), la tensió va anar en augment especialment en les dues jornades següents, en què vam ser testimonis:

1.- de la deriva de la central nuclear de Fukushima:

El País 17 de març

2.- dels darrers i desesperats intents per evitar el desastre:

ABC 17 de març

3.- de la fugida en massa de la població de Tòquio:

La Vanguardia 17 de març

4.- de l’implacable judici del cronòmetre:

La Vanguardia 18 de març

5.- de les solucions a què es veien abocats uns ciutadans japonesos atenallats per la por:

ABC 18 de març

6.- i de la mesurada reacció dels països europeus:

La Razón 18 de març

Als titulars de portada els acompanyaven subtítols com els que segueixen (en destaquem en vermell les paraules més extremes):

El pánico por la contaminación se extiende a Tokio y provoca el éxodo (El Periódico, 16 de març)

Éxodo de extranjeros en Japón (El País, 17 de març)

Evacuació general de ciutadans occidentals de Tòquio (Ara, 17 de març)

Los técnicos de Fukushima, expuestos a “dosis letales” de radiación pelean contrarreloj para restablecer la seguridad en los reactores (ABC, 17 de març)

Fukushima segueix sense control i el Japó es prepara per a una extensió de la radioactivitat (El Periódico, 17 de març)

Tokio es converteix en una ciutat fantasma perquè els ciutadans no surten de casa o se’n van (El Periódico, 18 de març)

El país afronta un crac energètic (Ara, 18 de març)

La alarma nuclear causa más miedo fuera que dentro del Japón (La Razón, 18 de març)

I tot això ben regat amb una gran quantitat d’imatges d’explosions als reactors, de fum blanc que es desprèn, de cues a les estacions de metro, de ciutadans amb mascaretes, de nadons a qui s’analitza el nivell de radioactivitat. El resultat de tot plegat: una sensació extesa entre la ciutadania -no la japonesa, sinó en la d’aquí- que ens trobàvem realment a un pas de l’abisme nuclear i que, fins i tot, la lluita era inútil. La portada que potser millor sintetitza aquest estat anímic que forçosament ha d’haver quallat al nostre país és la següent:

Público, 17 de març

Però ha arribat una nova setmana, ha arribat fins i tot la primavera astronòmica a l’hemisferi nord, i amb ella sembla que ha arribat també l’estabilització de la situació a la central nuclear de Fukushima. O així ho sembla fent una ullada a les edicions impreses dels principals rotatius de l’estat on, de cop i volta, l’actualització de la situació a la central  ha passat a merèixer, com a molt, un petit espai en les seves portades.

Un diari com La Vanguardia, que venia d’oferir-nos tres portades seguides, del 16 al 18 de març, on sobresortien respectivament els següents titulars: “Fuga sin control”, “Éxodo en Tokio” i “Cuenta atrás”, avui dedica un espai secundari de la primera plana amb aquest titular “Evolución positiva en la central nuclear de Fukushima”. Més sorprenent és el cas d’ABC, que entre el 16 i el 18 de març ens havia regalat les següents portades: “Pánico nuclear”, “Lucha agónica en Japón” i “Japón reza”, i que en canvi avui simplement ignora a la primera plana el que hi està succeint. El Periódico de Catalunya reserva un espai petit de la seva portada per un titular ben mesurat (“El Japó confia a refredar a temps els reactors”) quan tan sols fa cinc dies ens assegurava amb grans caràcters tipogràfics que el Japó estava “A un pas de l’hecatombe”, en fa quatre que allí s’hi lliurava una “Lluita a la desesperada” i en fa tres que ja s’havia passat a una “Ofensiva total per refredar la central de Fukushima”.

Per la seva banda, La Razón -recordem, el diari que ens va oferir en portada del 16 de març el titular cinematogràfic “Apocalipsis ahora?” o l’altre de molt descriptiu “Europánico” del dia 18-  afirma simplement en un petit titular a la part inferior de la primera plana d’avui que “La crisis nuclear de Fukushima se enfría mientras aumenta el número de muertos por el tsunami a 8.450”. I no oblidem el diari Público, que no va tenir cap vergonya d’assegurar el dia 16 en portada que hi havia “Radioactividad fuera de control”, o que el dia 17 al Japó existia “Angustia nuclear” o que el dia següent “Empieza el rescate”, avui ja no es recorda d’actualitzar-nos en la seva primera plana el que els està passant a aquests suposadament angoixats ciutadans japonesos davant la radioactivitat descontrolada.

Se’ns dirà que, és clar, el focus principal de la informació s’ha tornat a situar sobre Líbia i sobre els atacs que estan duent a terme la coalició d’alguns països occidentals per frenar el contraatac de Gaddafi. No se’ns dirà, però, que aquest indret del globus on les grans agències de informació tornen a col·locar els seus objectius és exactament el mateix espai que van “abandonar” de pressa i corrent fa dues setmanes per poder tractar amb potents llums de neó el ferotge terratrèmol i posterior tsunami del Japó, cosa que va aprofitar el mateix Gaddafi per anar fent a l’ombra la seva feina.

També era d’esperar que -en llenguatge mediàtic- el refredament de la crisi nuclear portaria als mitjans a fer una mica de reflexió sobre quin havia estat el seu comportament durant aquestes hores difícils a la central nuclear de Fukushima. Més encara, quan han anat transcendint veus molt crítiques amb el tractament informatiu de la majoria de mèdia del país. Un exemple d’això és la carta oberta que diversos ciutadans espanyols residents al Japó van enviar als mitjans de comunicació demanant-los que s’abstinguessin d’informar de manera sensacionalista sobre la situació i que es limitessin a difondre notícies contrastades i rigoroses (veure Carta abierta a los medios españoles). Un altre, és els dos casos  de manipulació informativa a El País.com i a Tele5 de què se’ns informa en un blog (veure Dos casos evidentes de manipulación en el incidente de Fukushima). O finalment la tribuna de la defensora del lector d’El País, Milagros Pérez Oliva, on la periodista ens exposa algunes de les queixes que li han fet arribar sobre el tractament informatiu que aquest diari ha realitzat al voltant del desastre del Japó (veure La realidad aumentada).

El pitjor de la crisi -sembla- ja ha passat. I així ho reflecteixen els editorials d’avui, 21 de març, de dos dels diaris considerats més rigorosos del panorama periodístic estatal: El País i La Vanguardia. Mentre que a Després de Fukushima La Vanguardia se centra en analitzar l’impacte que l’accident a la central ha provocat en l’opinió pública occidental i en els debats energètics que s’han reobert, a La opacidad de Japón El País afirma que una de les reflexions que es poden treure és que hi hagut una mancança d’informació per part tant de l’empresa propietària de la central com del govern japonès. Ni a l’un ni a l’altre, cap mínima mirada a la manera com els respectius mitjans o tots els mèdia en general han abordat el problema a Fukushima, ni un bri d’autocrítica de com han difós a l’opinió pública d’aquest país el que allí anava succeint.

No deixa de fer una certa gràcia que La Vanguardia -recordem, la de “Fuga sin control”, “Éxodo en Tokio” i “Cuenta atrás”- parli en el seu editorial que:

Los debates en caliente siempre son desaconsejables. Es necesario recabar información fiable sobre lo ocurrido en Fukushima y analizarla con la suficiente perspectiva

O que en el seu editorial, El País sembli justificar l’alarmisme, catastrofisme i hiperbolisme amb què majoritàriament la premsa espanyola ens ha presentat l’accident amb la tardana i deficient informació que ha arribat d’origen:

La opacidad o el retraso en la información al público provocan enorme inquietud y magnifican las potenciales consecuencias de los accidentes. Una actitud de total transparencia permite tomar las medidas que mejor se ajusten a la situación y disipa, al menos parcialmente, las sospechas de desastres mayores que minan la confianza del público y pueden desencadenar reacciones contraproducentes

Doncs res, altre cop hem estat testimonis d’un altre d’aquests esdeveniments globals poderosament mediàtics. Ens han fet notar una amenaça, ens l’han fet seguir amb neguit en tot el seu crescendo, ens han situat en un punt àlgid de dramàtiques conseqüències i, de sobte, ja no se’ns ha permès viure amb igual d’intensitat el seu “refredament”.

I altre cop, de la més que discutible pràctica informativa d’aquest dies els mitjans n’han fet fum, un fum tan poc transparent com aquell que encara es pot veure hores d’ara a la central nuclear de Fukushima 1.

Anuncis

Apocalipsi a la premsa

Si aquest matí (16 de març) en llevar-nos ens hem acostat a qualsevol quiosc de les nostres ciutats ens haurem trobat amb el panorama que us exposo:

“Hecatombe”, “pànic”, “apocalipsi”, “fora de control” són algunes de les expressions utilitzades en els grans titulars de portada pels nostres diaris. En els subtítols en trobem d’altres com “èxode” o “lluita desesperada”. I en alguns s’hi acompanyen imatges de mascaretes, guants i tècnics protegits amb vestits antiradiacions.

És innegable el perill intrínsec que carrega tota central nuclear. No només la teoria, sinó les precedents experiències -Txernòbil, al capdavant- ens ho ratifiquen de manera dolorosa. També és evident que els successius incendis i fallades que s’han anat produint en els reactors de la central de número 1 de Fukushima arrel del terratrèmol de divendres passat no tenen precisament bon pronòstic. Ara bé, ¿és realment necessari que els nostres rotatius, impresos a milers de quilòmetres de l’epicentre de la notícia, caiguin d’una manera tan massiva en tècniques alarmistes més pròpies de la premsa groga?

I més quan tenim altres exemples entre la premsa internacional seriosa, tan o menys allunyada del Japó com la nostra, que presenten la crisi a la central nuclear en les seves portades d’avui, 16 de març, amb titulars que revelen la gravetat de la situació sense crear alarmismes gratuïts:

La portada del The Guardian britànic, per exemple, titula: Radiation fears grip Japan after explosions at plant (La por a la radiació s’apodera del Japó després de les explosions a la planta). O un altre diari del Regne Unit, The Daily Telegraph, obre amb aquesta portada: Thousands flee nuclear danger zone as radiation fear spreads (Milers [de ciutadans] fugen de la zona de perill nuclear mentre el temor per radiació s’extén). El mateix passa als Estats Units, on el diari The New York Times presenta la següent portada: Workers brave radiation risk at failing Japan reactors (Els treballadors desafien el risc de radiació als malmesos reactors del Japó). O fins i tot quan trobem portades més impactants no s’arriba al nivell d’alarmisme de la nostra premsa; és el cas d’USA Today, el qual obre portada amb: Radiation fears grow (Creixen els temors a la radiació). I aquesta és la portada del The Wall Street Journal (edició asiàtica): Japan officials make gains as nuclear crisis sparks rift (Els dirigents del Japó fan avenços mentre la crisi nuclear provoca divisió).

Com veiem es parla de pors o temors a la radiació que s’extenen pel país, de perill nuclear que provoca evacuacions a la zona, de desafiament del risc… Però no hi trobem ni pànics, ni èxodes, ni hecatombes ni, per suposat, apocalipsis.

Certament, el Comissari Europeu d’Energia, Günther Oettinger, en afirmar ahir que “s’ha parlat d’Apocalipsi i en la meva opinió és una paraula molt ben triada” (veure notícia Catalunyapress), ha servit en safata a la nostra premsa escrita la possibilitat de llençar-se a la publicació d’aquests titulars tremendistes sense cap remordiment. Al cap i a la fi, si ho ha dit el responsable europeu d’energia, tenim carta blanca.

La qüestió que he esmentat al principi és, però, la mateixa. Malgrat la gravetat de la situació, malgrat els perills reals que comporta una fuita radiactiva i malgrat les paraules poc mesurades del representant europeu, ¿realment era necessari des del punt de vista purament informatiu optar per aquestes portades? A Catalunya i a Espanya sembla ser que sí.

——-

De moment, us deixo l’informe de situació dels sis reactors de la central que difonia a les 15:00 (7 del matí hora nostra) The Japan Times:

1.- Reactor nº1: fallada de refrigeració, parcial fusió del nucli, emissió de vapor, edifici malmès des de dissabte per l’explosió d’hidrogen, bombeig d’aigua de mar

2.- Reactor nº2: fallada de refrigeració, bombeig d’aigua de mar, exposició completa de barres de combustible de manera temporal, emissió de vapor, edifici malmès el dilluns per l’explosió al reactor nº3, recipient de contenció malmès el dimarts, temor a la possible fusió del reactor nuclear

3.- Reactor nº3: fallada de refrigeració, temor a la fusió parcial del nucli del reactor, emissió de vapor, bombeig d’aigua de mar, edifici malmès el dilluns per explosió d’hidrogen, alt nivel de radiació detectat als voltants el dimarts, columna de fum observada el dimecres, recipient de contenció probablement malmès

4.- Reactor nº4: sota manteniment en el moment del terratrèmol, incendi el dimarts causat probablement per explosió d’hidrogen, no s’observa el nivell d’aigua de la piscina, s’observa incendi el dimecres a l’edifici que allotja el reactor, no s’ha abocat aigua a la piscina

5.- Reactor nº5: i nº6: sota manteniment en el moment del terratrèmol, augment lleuger de la temperatura a la piscina de combustible utilitzat

I, per si voleu informació actualitzada de primera mà de la situació a la central nuclear, aquí teniu tres enllaços als diaris japonesos en anglès:

The Daily Yomiuri Online

The Mainichi Daily News

The Asahi Shimbun

Guanys i pèrdues

No és cap secret que la manera com els mitjans de comunicació ens informen sobre els resultats obtinguts en un exercici per les grans empreses del país i, molt especialment, per les diverses entitats financeres tendeix a ser, en el millor dels casos, ben ambigua. Sense existir cap gran mentida en el redactat dels grans titulars, el ball de xifres, l’ús -de vegades, trampós- de percentatges i la tria d’uns verbs determinats esdevenen claus per tal que assimilem de manera nítida, no les quantitats de guanys o pèrdues obtingudes, sinó únicament si la notícia ha de ser entomada de manera positiva o negativa.

Vegem l’exemple del dia d’avui, 3 de febrer. Els principals diaris generalistes i econòmics de l’Estat han destacat en les seves edicions digitals els resultats que el Grupo Santander va obtenir l’any 2010. Fem un cop d’ull als titulars:

(tingueu en compte en clicar els enllaços que alguns diaris digitals, especialment El País i Cinco Días, tendeixen a actualitzar la notícia i canviar el titular mantenint el mateix enllaç, per la qual cosa us podeu trobar titulars diferents als que jo us transcric aquí sota i que he recollit entre les 12 i les 12.30 hores d’avui)

La Vanguardia:
Banco Santander ganó 8.181 millones en 2010, un 8,5% menos

El Periódico de Catalunya:
El beneficio del Grupo Santander cayó un 8,5% en el 2010

El País:
El recorte de ganancias en España lastra los beneficios del Santander

El Mundo:
El beneficio de Banco Santander cayó un 8,5% en 2010, hasta 8.181 millones de euros

ABC:
Un 12% de los créditos locales son al sector inmobiliario (titular de portada: Santander gana un 8,5% menos en 2010)

La Gaceta:
El Banco Santander ganó 8.181 millones de euros en 2010


Cinco Días:
Las provisiones reducen un 8,5% el beneficio de Santander en 2010, hasta 8.181 millones

Expansión:
Santander reduce su beneficio un 8,5%, hasta 8.181 millones


20 minutos:
Banco Santander ganó 8.181 millones en 2010, un 8,5% menos, y situó su ‘core capital’ en el 8,8%

ADN:
El Grupo Santander cae un 8,5% en el último año, hasta los 8.181 millones

Qué:
El beneficio de Banco Santander cae un 8,5% hasta 8.181 millones


La primera veritat indubtable d’aquesta informació és que l’any 2010 Banco Santander ha obtingut 8.181 milions d’euros de benefici. La notícia, abans d’afegir-hi qualsevol altra consideració, no pot ser qualificada d’altra manera sinó de positiva pels interessos del grup financer.

En canvi, dels onze titulars destacats, només un, el de La Gaceta respon punt per punt a aquesta veritat irrefutable que us comento. La resta de diaris, o bé en destaquen el guany però alhora el 8,5% menys de benefici que representa respecte l’any anterior, o bé en destaquen directament la caiguda o la reducció del benefici. Vegem amb més detall les característiques d’aquests titulars:

1. Verbs utilitzats:

-CAURE: El Periódico de Catalunya, El Mundo, ADN i Qué.

-REDUIR: Cinco Días, Expansión.

-LLASTAR: El País.

-GUANYAR: La Vanguardia, ABC, 20 minutos (destacant-ne, però, que el guany representa un 8,5% menys que l’any anterior) i La Gaceta (com he dit abans, l’únic que no menysté el benefici obtingut).

2. Xifra absoluta de benefici de Banco Santander:

La dada és recollida per 8 dels 11 diaris analitzats, però amb una petita diferència: només El Mundo i La Gaceta parlen exactament del concepte d’aquests 8.181 milions (euros, naturalment) mentre que els sis restants l’ometen. Es pot considerar que quan s’informa sobre resultats econòmics a la zona euro i es dóna una xifra en milions tothom interpreta a l’instant que s’està parlant de la nostra divisa; és cert, però també ho és que en un titular on es parla de milions d’euros la xifra es magnifica mentre que perd força quan es parla simplement de milions.

3. Ús del percentatge:

En ser el tant per cent una xifra no absoluta, és a dir, que depèn d’un total que s’està prenent com a referència, la utilització de percentatges en els mitjans de comunicació dóna lloc a tota mena d’interpretacions (això es pot veure tot sovint quan se’ns passen els índex d’audiència de les teles, per exemple, i veiem que totes les cadenes n’extreuen resultats positius). En el cas que ens ocupa, 9 dels 11 diaris recullen en el seu titular que Banco Santander ha obtingut un 8,5% menys de benefici. Només ho deixen de fer, altre cop, La Gaceta (que recordem que és l’únic diari que només ens informa dels guanys obtinguts) i El País (l’únic de tots ells que no ens inclou cap xifra en el titular).

En aquesta informació, el percentatge que apareix en els titulars té una connotació eminentment negativa, però en realitat el que ve a dir aquesta xifra és que Banco Santander ha obtingut 8.181 milions d’euros de benefici el 2010 mentre que en va obtenir 8.943 milions l’any 2009. És a dir, l’any 2009 el grup financer va tenir molts guanys i l’any 2010 n’ha tingut una mica menys (762 milions d’euros). També podríem dir que Banco Santander ha deixat de guanyar 762 milions d’euros si ho comparem amb el que va guanyar l’exercici anterior; però és necessari recordar que deixar de guanyar una quantitat que no és a les nostre mans no és de cap manera sinònim de perdre una quantitat de què ja disposem.

Si s’hagués volgut donar un caire més positiu a la notícia, també hagués estat igual de possible (i igual de “cert”) afirmar que Banco Santander ha obtingut 8.181 milions d’euros de benefici, el 91,5% dels guanys de 2009 .

4. El context global dels titulars:

-Reflecteix que el grup financer ha crescut i quant ha crescut:

  1. La Gaceta (El Banco de Santander ganó 8.181 millones de euros en 2010)

-Reflecteix que el grup financer ha crescut però no tant com l’any anterior:

  1. La Vanguardia (Banco Santander ganó 8.181 millones en 2010, un 8,5% menos)
  2. 20 minutos (Banco Santander ganó 8.181 millones en 2010, un 8,5% menos, y situó su ‘core capital’ en el 8,8%)
  3. en menor grau, el titular de portada d’ABC (Santander gana un 8,5% menos en 2010)

-Interpreta com a caiguda o retrocés el benefici obtingut:

  1. El Periódico de Catalunya (El beneficio del Grupo Santander cayó un 8,5% en el 2010)
  2. El Mundo (El beneficio de Banco Santander cayó un 8,5% en el 2010, hasta 8.181 millones de euros)
  3. Qué (El beneficio de Banco Santander cae un 8,5% hasta 8.181 millones)
  4. Expansión (Santander reduce su beneficio un 8,5%, hasta 8.181 millones)

-Aporta pretextos al menor benefici:

  1. El País (El recorte de ganancias en España lastra los beneficios del Santander)
  2. Cinco Días (Las provisiones reducen un 8,5% el beneficio de Santander en 2010, hasta 8.181 millones)

-Parla directament de caiguda, no del benefici, sinó de l’entitat financera:

  1. ADN (El Grupo Santander cae un 8,5% en el último año, hasta los 8.181 millones)

Com sempre en aquests casos, podem extreure molt diverses conclusions. Podem parlar potser d’una tendència dels mitjans de comunicació a no realçar massa els milionaris beneficis de les entitats financeres o, si més no, d’intentar reduir-ne l’impacte que pot causar en una audiència aclaparada per la crisi. Podem parlar també, evidentment, dels interessos privats que cadascun dels mitjans defensen; en aquest cas, per exemple, resulta curiós que els dos mitjans del Grupo Prisa (El País i Cinco Días), participat per Grupo Santander, són els únics que ens introdueixen excuses als suposats mals resultats i, en el cas concret d’El País, el seu redactat indirecte i sense incloure cap xifra sembla més destinat a aconseguir que s’hi aturi el menor nombre de lectors possible. De la mateixa manera, ens podem preguntar per què La Gaceta (diari de referència del grup Intereconomía) destaca únicament en el seu titular els guanys obtinguts pel grup; o, a les antípodes d’això, per què ADN (Grupo Planeta) opta per un titular demolidor.

De respostes, multitud. Però és bo de fer una ullada a les tècniques que empren els mitjans, en aquest cas els escrits, a l’hora d’informar-nos de tan diversa manera sobre realitats ben irrefutables com poden ser els guanys obtinguts per una entitat financera.