Por al contagi palestí

Enmig de l’onada de revoltes en el món àrab de què estem essent testimonis llunyans en els darrers dies, enmig d’un focus mediàtic centrat internacionalment quasi en exclusiva en aquesta zona del planeta i en qualsevol acte o declaració que hi pugui tenir relació, ha sobtat especialment l’escassa atenció que ha merescut el veto dels Estats Units a la ressolució de les Nacions Unides contra els assentaments de colons jueus a Cisjordània.

Divendres 18 a la nit, hora nostra, es produïa el primer veto de l’administració Obama en el sí del Consell de Seguretat de l’ONU. Amb una proposta alternativa no acceptada per la delegació palestina, els Estats Units haurien volgut evitar el veto fins a darrera hora perquè al cap i a la fi això suposava ser l’únic dels 15 membres del màxim òrgan de seguretat en votar en contra d’una declaració que tenia el suport de més de 100 estats. Més encara, com explica avui mateix Akiva Eldar en un article al diari israelià Haaretz, el veto significava actuar de manera oposada a la declaració de la pròpia Secretària d’Estat Hillary Clinton fa només un parell de setmanes quan, durant les manifestacions a la plaça Tahrir d’El Caire, afirmava que els Estats Units honoraven “el dret universal de totes les persones a viure en llibertat”.

I dic que aquest fet ha passat de puntetes, com a mínim a l’estat espanyol, perquè simplement ha suscitat la difusió de les lògiques notícies d’agència en el moment en què es produïa, per exemple a La Vanguardia, a El Mundo o a El País, alguna referència a la reacció de l’organització Human Rights Watch de l’agència de notícies Europa Press o del diari digital ADN i poca cosa més. A TVE, no s’hi va fer esment en cap de les dues edicions del Telediario de dissabte 19 de febrer i, com a mínim, a TV3 sí que va merèixer la part final del bloc dedicat a les revoltes a diversos països àrabs (veure Telenotícies Migdia 19 febrer, del minut 9 al 9.40).

Aturant-nos en el tractament a l’esmentat telenotícies, veiem que el tema ocupa 40 segons del total de 8,13 minuts d’un bloc d’Orient Mitjà que s’inicia amb els respectius vídeos de les revoltes (especialment impactants les imatges de la repressió de manifestacions a Bahrain i Iemen) i continua amb una crònica del corresponsal als Estats Units, Antoni Bassas, on no es fa cap referència al veto (curiosament emès pel país on hi ha la seu de la corresponsalia) i que finalitza amb unes declaracions del president Obama tenyides de titular per a la posteritat: “La història acabarà dient que en cada conjuntura de la situació a Egipte, vam estar al costat correcte de la història”. Per contrast, el desenvolupament de la notícia dedicada al bloqueig de la ressolució de la ONU per part dels Estats Units és de les que televisivament parlant poden ser qualificades de “pobre”, perquè es basa en una crònica locutada exclusivament per la pròpia conductora del Telenotícies que fa de veu en off d’unes imatges evidentment poc atractives del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, de la declaració de la delegació dels EUA en el Consell i d’unes protestes a Jerusalem Est del dia anterior que, en comparació amb les que havíem vist amb exhaustivitat pocs minuts abans, només poden ser qualificades d’insignificants.

Prenc el tractament de la notícia a TV3 no com a crítica a la cadena per la manera com n’ha informat sinó com a exemple -o millor com a símptoma- d’una percepció que es va confirmant i que crec no ha de ser menystinguda en tot aquest complex procés de transformació de la zona, que és la de la por, especialment dels Estats Units, davant la possibilitat que tots aquests moviments populars tan mediàtics acabin contagiant-se a un poble palestí sotmès a la dura, constant i, molt silenciada, pressió que de des fa tants anys està exercint l’estat d’Israel en els territoris ocupats. I és que, enmig d’uns ànims tan encesos en el món àrab i amb el referent de les “victòries” populars a Tunísia i Egipte, ¿quina podria ser la reacció de la població de la Cisjordània ocupada envers el seu particular opressor?

Es tracta tan sols d’un comentari d’un lector a un article d’Amira Hass publicat avui al diari Haaretz, però penso que per acabar pot ajudar a posar en la justa dimensió el fenomen a què estem assistint darrerament i a explicar el temor que semblaria amagar-se entrelínies d’un tractament mediàtic fugaç i superficial:

“Què farà Israel quan Cisjordània esclati amb manifestacions pacífiques contra l’ocupació i els assentaments? Faran cas el govern i les forces armades (IDF) de les demandes urgents d’Obama de no utilitzar la violència contra els que protesten? I què es farà a mesura que vagin creixent en nombre dia rere dia? Seran escoltades les demandes d’Obama? Després d’una setmana, de dues, de tres? I quan el transport, l’economia i les infraestructres dels assentaments es vegin obstaculitzats per les manifestacions persistents? Cedirà Israel al reclam de contenció d’Obama? La resposta és per suposat “no”, des de bon inici.”


Anuncis

Guanys i pèrdues

No és cap secret que la manera com els mitjans de comunicació ens informen sobre els resultats obtinguts en un exercici per les grans empreses del país i, molt especialment, per les diverses entitats financeres tendeix a ser, en el millor dels casos, ben ambigua. Sense existir cap gran mentida en el redactat dels grans titulars, el ball de xifres, l’ús -de vegades, trampós- de percentatges i la tria d’uns verbs determinats esdevenen claus per tal que assimilem de manera nítida, no les quantitats de guanys o pèrdues obtingudes, sinó únicament si la notícia ha de ser entomada de manera positiva o negativa.

Vegem l’exemple del dia d’avui, 3 de febrer. Els principals diaris generalistes i econòmics de l’Estat han destacat en les seves edicions digitals els resultats que el Grupo Santander va obtenir l’any 2010. Fem un cop d’ull als titulars:

(tingueu en compte en clicar els enllaços que alguns diaris digitals, especialment El País i Cinco Días, tendeixen a actualitzar la notícia i canviar el titular mantenint el mateix enllaç, per la qual cosa us podeu trobar titulars diferents als que jo us transcric aquí sota i que he recollit entre les 12 i les 12.30 hores d’avui)

La Vanguardia:
Banco Santander ganó 8.181 millones en 2010, un 8,5% menos

El Periódico de Catalunya:
El beneficio del Grupo Santander cayó un 8,5% en el 2010

El País:
El recorte de ganancias en España lastra los beneficios del Santander

El Mundo:
El beneficio de Banco Santander cayó un 8,5% en 2010, hasta 8.181 millones de euros

ABC:
Un 12% de los créditos locales son al sector inmobiliario (titular de portada: Santander gana un 8,5% menos en 2010)

La Gaceta:
El Banco Santander ganó 8.181 millones de euros en 2010


Cinco Días:
Las provisiones reducen un 8,5% el beneficio de Santander en 2010, hasta 8.181 millones

Expansión:
Santander reduce su beneficio un 8,5%, hasta 8.181 millones


20 minutos:
Banco Santander ganó 8.181 millones en 2010, un 8,5% menos, y situó su ‘core capital’ en el 8,8%

ADN:
El Grupo Santander cae un 8,5% en el último año, hasta los 8.181 millones

Qué:
El beneficio de Banco Santander cae un 8,5% hasta 8.181 millones


La primera veritat indubtable d’aquesta informació és que l’any 2010 Banco Santander ha obtingut 8.181 milions d’euros de benefici. La notícia, abans d’afegir-hi qualsevol altra consideració, no pot ser qualificada d’altra manera sinó de positiva pels interessos del grup financer.

En canvi, dels onze titulars destacats, només un, el de La Gaceta respon punt per punt a aquesta veritat irrefutable que us comento. La resta de diaris, o bé en destaquen el guany però alhora el 8,5% menys de benefici que representa respecte l’any anterior, o bé en destaquen directament la caiguda o la reducció del benefici. Vegem amb més detall les característiques d’aquests titulars:

1. Verbs utilitzats:

-CAURE: El Periódico de Catalunya, El Mundo, ADN i Qué.

-REDUIR: Cinco Días, Expansión.

-LLASTAR: El País.

-GUANYAR: La Vanguardia, ABC, 20 minutos (destacant-ne, però, que el guany representa un 8,5% menys que l’any anterior) i La Gaceta (com he dit abans, l’únic que no menysté el benefici obtingut).

2. Xifra absoluta de benefici de Banco Santander:

La dada és recollida per 8 dels 11 diaris analitzats, però amb una petita diferència: només El Mundo i La Gaceta parlen exactament del concepte d’aquests 8.181 milions (euros, naturalment) mentre que els sis restants l’ometen. Es pot considerar que quan s’informa sobre resultats econòmics a la zona euro i es dóna una xifra en milions tothom interpreta a l’instant que s’està parlant de la nostra divisa; és cert, però també ho és que en un titular on es parla de milions d’euros la xifra es magnifica mentre que perd força quan es parla simplement de milions.

3. Ús del percentatge:

En ser el tant per cent una xifra no absoluta, és a dir, que depèn d’un total que s’està prenent com a referència, la utilització de percentatges en els mitjans de comunicació dóna lloc a tota mena d’interpretacions (això es pot veure tot sovint quan se’ns passen els índex d’audiència de les teles, per exemple, i veiem que totes les cadenes n’extreuen resultats positius). En el cas que ens ocupa, 9 dels 11 diaris recullen en el seu titular que Banco Santander ha obtingut un 8,5% menys de benefici. Només ho deixen de fer, altre cop, La Gaceta (que recordem que és l’únic diari que només ens informa dels guanys obtinguts) i El País (l’únic de tots ells que no ens inclou cap xifra en el titular).

En aquesta informació, el percentatge que apareix en els titulars té una connotació eminentment negativa, però en realitat el que ve a dir aquesta xifra és que Banco Santander ha obtingut 8.181 milions d’euros de benefici el 2010 mentre que en va obtenir 8.943 milions l’any 2009. És a dir, l’any 2009 el grup financer va tenir molts guanys i l’any 2010 n’ha tingut una mica menys (762 milions d’euros). També podríem dir que Banco Santander ha deixat de guanyar 762 milions d’euros si ho comparem amb el que va guanyar l’exercici anterior; però és necessari recordar que deixar de guanyar una quantitat que no és a les nostre mans no és de cap manera sinònim de perdre una quantitat de què ja disposem.

Si s’hagués volgut donar un caire més positiu a la notícia, també hagués estat igual de possible (i igual de “cert”) afirmar que Banco Santander ha obtingut 8.181 milions d’euros de benefici, el 91,5% dels guanys de 2009 .

4. El context global dels titulars:

-Reflecteix que el grup financer ha crescut i quant ha crescut:

  1. La Gaceta (El Banco de Santander ganó 8.181 millones de euros en 2010)

-Reflecteix que el grup financer ha crescut però no tant com l’any anterior:

  1. La Vanguardia (Banco Santander ganó 8.181 millones en 2010, un 8,5% menos)
  2. 20 minutos (Banco Santander ganó 8.181 millones en 2010, un 8,5% menos, y situó su ‘core capital’ en el 8,8%)
  3. en menor grau, el titular de portada d’ABC (Santander gana un 8,5% menos en 2010)

-Interpreta com a caiguda o retrocés el benefici obtingut:

  1. El Periódico de Catalunya (El beneficio del Grupo Santander cayó un 8,5% en el 2010)
  2. El Mundo (El beneficio de Banco Santander cayó un 8,5% en el 2010, hasta 8.181 millones de euros)
  3. Qué (El beneficio de Banco Santander cae un 8,5% hasta 8.181 millones)
  4. Expansión (Santander reduce su beneficio un 8,5%, hasta 8.181 millones)

-Aporta pretextos al menor benefici:

  1. El País (El recorte de ganancias en España lastra los beneficios del Santander)
  2. Cinco Días (Las provisiones reducen un 8,5% el beneficio de Santander en 2010, hasta 8.181 millones)

-Parla directament de caiguda, no del benefici, sinó de l’entitat financera:

  1. ADN (El Grupo Santander cae un 8,5% en el último año, hasta los 8.181 millones)

Com sempre en aquests casos, podem extreure molt diverses conclusions. Podem parlar potser d’una tendència dels mitjans de comunicació a no realçar massa els milionaris beneficis de les entitats financeres o, si més no, d’intentar reduir-ne l’impacte que pot causar en una audiència aclaparada per la crisi. Podem parlar també, evidentment, dels interessos privats que cadascun dels mitjans defensen; en aquest cas, per exemple, resulta curiós que els dos mitjans del Grupo Prisa (El País i Cinco Días), participat per Grupo Santander, són els únics que ens introdueixen excuses als suposats mals resultats i, en el cas concret d’El País, el seu redactat indirecte i sense incloure cap xifra sembla més destinat a aconseguir que s’hi aturi el menor nombre de lectors possible. De la mateixa manera, ens podem preguntar per què La Gaceta (diari de referència del grup Intereconomía) destaca únicament en el seu titular els guanys obtinguts pel grup; o, a les antípodes d’això, per què ADN (Grupo Planeta) opta per un titular demolidor.

De respostes, multitud. Però és bo de fer una ullada a les tècniques que empren els mitjans, en aquest cas els escrits, a l’hora d’informar-nos de tan diversa manera sobre realitats ben irrefutables com poden ser els guanys obtinguts per una entitat financera.