Esport de resistència i risc de cardiopaties

Aquí tenim una demostració de notícia difosa amb una bona aparença d’objectivitat i que, tanmateix, amaga una intencionalitat ben definida. Es tracta de la informació apareguda en diversos mitjans aquesta setmana sobre els resultats d’un estudi elaborat per l’Hospital Clínic de Barcelona pels quals es relaciona la pràctica continuada d’esport de resistència amb el risc de patir malalties cardíaques greus.

He triat per a l’anàlisi la notícia emesa a TV3 durant el TN Migdia del 17 de gener donat que la televisió pública catalana, i especialment els seus informatius, té una consolidada imatge de credibilitat en el sí de la ciutadania, cosa que afavoreix la bona rebuda de les informacions en gran part de l’audiència.

En aquest post trobareu únicament les conclusions del meu propi anàlisi de la notícia, però us deixo l’enllaç al vídeo del Telenotícies Migdia d’aquell dia perquè el pogueu anar comparant (trobareu la notícia entre els minuts 29:25 i 31:19):

Telenotícies Migdia (17 gener 2011)

També hi incloc l’enllaç a la transcripció que he fet del vídeo, tant de la seva locució, veu en off i declaracions dels protagonistes com de les imatges que hi apareixen i del seu tractament:

Transcripció notícia ‘Esport i cardiopaties’

Anàlisi de la notícia

La notícia obre un bloc informatiu (apareix tot seguit d’un separador), atorgant-se-li d’aquesta manera gran importància. Consta de dues parts: la presentació de la conductora del TN i el vídeo.

Presentació (plató)

En poc més de 10 segons, la conductora del TN utilitza un llenguatge impactant i d’alarma en la presentació de la informació, a través de:

1.       insertar un atenció per introduir els resultats de l’estudi

2.       relacionar com a sinònims l’excés d’esforç físic i les cardiopaties en la frase que dóna pas al vídeo (tot i que n’afebleix el to d’alarma amb l’ús d’unpot ser)


Vídeo

En el vídeo de la informació observem cronològicament les següents imatges:

1.       sortida d’una cursa popular celebrada a Terrassa el dia anterior. Les imatges s’acompanyen d’una veu en off que afirma que l’excés d’exercici físic de resistència, que exemplifica amb la pràctica de maratons i triatlons durant més de 10 anys, “incrementa el risc de patir arrítmies i, fins i tot, mort sobtada. L’ús de l’impactant “mort sobtada provoca inconscientment una major atenció en l’audiència pel que s’oferirà tot seguit

2.       roda de premsa del migdia amb la declaració del Dr. Brugada, metge responsable de l’estudi, on les oportunes revisions de què parla no són una recomanació per als esportistes habituals sinó una obligació (declara que s’ha de fer). Recordem que escoltem aquestes declaracions després que la nostra oïda hagi captat el concepte “mort sobtada”

3.       arribada de la cursa popular de Terrassa, amb evidents i lògics símptomes de fatiga dels participants. Aquestes imatges vénen acompanyades de l’explicació en off de la mena de controls que s’haurien de fer -ara ja no es parla de maratonians o practicants de triatlons- totes aquelles persones que practiquen esports de resistència, com córrer, fer bicicleta o esquí de fons de forma regular i continuada”

4.       declaracions de quatre dels participants a la cursa. Cal destacar-ne els següents punts:

  1. l’ordre d’emissió de les declaracions és transcendental: la segona i tercera opinions d’entre els participants consultats són contràries a fer-se proves mentre que la primera i la darrera (les que queden més fàcilment en la memòria) són positives al resultat de l’estudi

  2. el primer entrevistat, amb clars símptomes de recentíssim esforç físic, afirma queen algunes curses passa alguna cosa, hi ha algun infart o es mor algú” (reforça l’estat d’alarma) i segueix afirmant que “has d’anar en compte” i “veure si realment estàs bé per fer això” (reforça la necessitat de fer-se les proves)

  3. dels dos entrevistats que s’oposen a les revisions, la dona assegura que el que ella fa és escoltar una miqueta el teu cos i parar quan veus que no pots” (exposa un mètode no científic d’examen del seu cos, allunyat per tant de les conclusions científiques de l’estudi). Mentre que el jove afirma que vaig començar a córrer, i a entrenar i cada vegada més, i no, no m’he fet mai cap reconeixement” (afavoreix la creació en ment d’una certa imatge d’irresponsabilitat)

  4. i el darrer entrevistat, el més gran d’edat, és el que corrobora amb més vehemència les tesis de l’estudi: “sempre cada any em faig un ecocardiograma (sic); penso que és necessari i una analítica general abans també”. El detall important aquí és que dels quatre entrevistats és l’únic que ha estat filmat en pla mig i amb un lleuger contra-picat que permet llegir la llegenda de la samarreta, que resa ‘Hospital Universitari Josep Trueta’. El reforç auditiu i visual de les tesis de l’estudi és més que evident.

5.       unitat d’arrítimies del Clínic, on apareix el Dr. Brugada donant explicacions a un jove estirat en una camilla, que després apareix fent una prova d’esforç mostrant-nos l’aparença física del que sembla ser un esportista habitual i de vida saludable. S’acompanyen les imatges amb un off que avisa que la unitat d’arrítmies del Clínic va engegar l’estudi quan va veure que el 65% dels seus pacients havien fet esport de forma continuada durant anys”. Imatges i veu reforcen doncs la necessitat que es facin les proves cardíaques, no aquelles persones habitualment catalogades com a població d’alt risc (els de vida sedentària o els que pateixen obesitat) sinó els que practiquen més esport

6.       entrenament de bàsquet d’un grup de nanos en una pista poliesportiva sota la direcció de professionals de l’educació física (no es veuen imatges de nanos jugant al parc o al pati de l’escola, sinó vestits d’esport i practicant una activitat esportiva regulada). I s’acompanyen d’una veu en off, la darrera, on es recomana que els nens i joves que comencen a practicar un esport de forma regular es facin també un electrocardiograma per saber si tenen un cor apte per al esport”. D’aquesta manera, com a final de la notícia, s’aconsegueix ampliar el target de susceptibles usuaris de les revisions (els més esportistes) fins a implicar els nanos que comencen a fer esport (imaginem-nos la quantitat de criatures que en fan en activitats extraescolars), extenent així l’alarma i la necessitat d’exercir la responsabilitat a uns pares excessivament sensibles en l’actualitat a tot el que pugui afectar els seus fills.


Conclusió

Sense entrar en les virtuts i el rigor de l’estudi presentat per l’Hospital Clínic -que, de totes maneres, l’audiència difícilment podrà conèixer de primera mà- el que és evident és que sota l’aparença d’objectivitat en la informació difosa per la Televisió de Catalunya, hi ha una intencionalitat clara del missatge que es vol difondre a l’opinió pública: que l’única conducta responsable possible és seguir fil per randa les conclusions de l’esmentat estudi. Dit d’altra manera, la informació de TV3 és sobretot el triomf de la bona feina duta a terme pel gabinet de comunicació de l’Hospital Clínic, el qual ha proporcionat les imatges de la unitat d’arrítmies que volia que apareguessin, que ha anunciat per avançat les conclusions de l’estudi (demostrat pel fet que s’entrevista sobre aquest tema a participants d’una cursa celebrada el dia abans de la presentació oficial en roda de premsa) i que ha aconseguit elaborar un missatge únic, ben dirigit i que no admet discussió.

Em consta que aquesta mateixa notícia ha aparegut en d’altres mitjans audiovisuals (TVE Catalunya, BTV, RAC 105), premsa generalista i comarcal (Ara, Avui, La Vanguardia, La Mañana) i digitals (La Malla). Tot plegat ha provocat un notable ressò a la xarxa, en fòrums i blogs; us en deixo una mostra: